Va iniciar-se en el món de la música de manera accidental. El seu germà jugava a hockey, però els esports no l’atreien i, com que tenia un amic que feia música, s’hi va apuntar. La seva professora de guitarra, la Rosa Maria Ribera, li va parlar de la Massa Coral i, quan tenia disset anys, va començar a cantar-hi i també va estudiar cant.
Amb la música se li va obrir “un món directament nou per descobrir”. En principi volia estudiar Història, però va acabar fent Geografia durant tres cursos i ho va deixar perquè també estudiava al Conservatori de Terrassa i “per incompatibilitat” es va decantar per continuar formant-se en el camp musical. A través d’una noia que va conèixer, va començar a fer les seves primeres aparicions a òperes i, de nou a través de Ribera, va aterrar al cor de l’Òpera de Sabadell, fa 32 anys. Actualment, treballa bàsicament amb la Fundació Òpera Catalunya de Sabadell, tot i que ha col·laborat amb altres.
Allà fa de director d’escena, un càrrec que ha de tenir “molta memòria visual, consciència del gest, veure què poden i què no poden fer els actors o cantants i treure el millor d’ells. I després saber explicar una història”, apunta. Considera que l’òpera gaudeix de bona salut perquè “ara hi ha molta més gent que s’hi dedica” i “hi ha una nova generació de grans intèrprets a Catalunya”.
“Sempre que puc, canto. Això no ho deixo mai i encara canto al cor, perquè és una manera d’estar actiu vocalment”, detalla. No es veu component. “No soc de teoritzar, prefereixo interpretar”, diu.
