Els seus pares van obrir La Orquídea l’any 1963, una botiga de “joguets, plats i olles”, detalla. “Quan era joveneta, anava a ajudar els meus pares, per Nadal i tot, i els dissabtes i diumenges me n’anava a la Xurreria Miramar a treballar”, comenta. Va estar al negoci familiar fins que l’any 2000, els seus pares es van jubilar i van tancar.
Va estar uns anys treballant a Can Guim, una botiga de roba i després va passar per Plataforma Càrnica fins que fa tretze anys, va decidir obrir el seu propi negoci, al barri de Sant Pere, que es diu Xoriguer. “Vaig començar amb els fruits secs i després vaig començar a introduir alguna cosa de menjar i tenia potser dos o tres plats de menjar cada dia diferents”. En l’actualitat, ha passat a tenir vint plats de primer i vint de segon, que són elaboracions que serveix l’empresa Ricardo i Montse i també ofereix un menú.
“No m’esperava mai de la vida que em dedicaria a això”, diu, i recorda que “sempre he estat a botiga i ja vaig néixer darrere del taulell “. Assegura que el que més li agrada de la seva feina és “el tracte amb la gent” i no l’atrau gens “estar en una fàbrica tancada”. Agrega que “si t’agrada, darrere del taulell tant és vendre una cosa com una altra”. Opina que entre internet i les grans superfícies “s’estan menjant al petit comerç”, però la gent del barri hi compra.
Va estar a punt de posar La Orquídea al nou negoci, però va triar Xoriguer perquè ho va veure a una beguda. També és el nom d’un ocell. “Gent que ve ara a la botiga eren clients dels meus pares”, subratlla.
