La seva afició pels trens podria venir de quan “el meu avi em portava a l’estació del Nord quan sortia d’escola i allà es trobaven els avis al que eren les taquilles d’abans i llavors corria per l’estació”, opina. Es dedica a aquest món “des que tinc ús de raó” i, l’any 1981, va ser un dels fundadors del Club Ferroviari de Terrassa. “Vaig ser secretari durant 20 o 25 anys i ara estic a la Junta, sense un càrrec específic”.
“M’ha agradat sempre tot el que són els trens en miniatura i tinc una enorme col·lecció, de més de 5.000 peces”, apunta. És una afició, comenta, i passa les hores a un local que té, amb un taller, i amb unes 2.000 peces exposades. Està jubilat i s’hi passa hores. Si se li pregunta què és el que el fascina dels trens, assenyala que “potser aquest moviment de tantes tones, les vies, el fet que vagis guiat, que el puguis fer anar a la dreta, a l’esquerra”.
El tren té molta importància fins i tot quan viatja. “El vessant ferroviari és primordial sempre. Vaig a llocs on pugui fer viatges en tren, i si no, sempre buscaré aquell museu, aquella cosa” que hi tingui relació. Afirma que el tren “és un mitjà del present i del futur, perquè des del punt de vista energètic, des del punt de vista mediambiental, és el millor que hi ha”, tot i que aquí “està molt poc desenvolupat, sobretot el tren de mercaderies”, afegeix.
“El tren americà és fascinant, des de Mèxic, als Estats Units i Canadà”, manifesta. “Soc capaç d’estar al costat d’una via tot un dia sencer per veure-ho passar mitja dotzena de trens”.
