Volia ser pedagoga i va fer una llicenciatura en Filosofia i Lletres, a la facultat de Ciències de l’Educació “Des de ben joveneta estava amb nens, al Raval, en projectes socials, i em va atraure aquest món”, comenta. Recorda que llavors no hi havia estudis d’educador social, i per això feien altres formacions.
Durant vuit anys i mig va estar al Raval, “en diferents centres de menors, de voluntària” i també en casals, si bé, quan les competències de benestar social passen a la
Generalitat, “els centres on jo treballava van anar tancant i redistribueixen els menors en centres” que depenien de l’ens autonòmic.
Va ser el moment de recuperar una altra de les activitats que li agradaven, el món de la salut, i va estudiar Infermeria. Les primeres pràctiques les va fer a MútuaTerrassa i s’hi va quedar, a Urgències, on fa 26 anys que hi treballa.
Des de llavors, tot i que s’ha anat millorant en alguns aspectes, veu que “falten recursos sanitaris i no donem l’abast”. És la presidenta del comitè d’empresa d’aquest centre i assegura que “estem intentant lluitar perquè la sanitat pública sigui tractada com es mereix”. Afirma que “les infraestructures i les mans són els dos pilars perquè un sistema sanitari s’aguanti i funcioni” i tot i que s’ha avançat, com en tecnologia, falten moltes mans “perquè cuidem persones, no cuidem coses”.
