Va fer la carrera d’enginyer industrial, especialitat mecànica, i diu que, potser “va ser per influència del pare”, que també era enginyer, però creu que aquesta estima a la tècnica i les matemàtiques potser sí que li ve d’ell. “Les matemàtiques és un llenguatge per interpretar el món físic. Tenen la seva poesia, la seva sintaxi, el seu ordre”, assegura. Quan va acabar els estudis va entrar a treballar a una multinacional japonesa, però tres anys més tard ho va deixar.
Va passar a fer de coordinador del Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià. Més tard, ho compaginarà amb la universitat i, posteriorment, “vaig entrar 100% a la Universitat Politècnica de Catalunya”. Diu que “a la universitat, si fas les coses que et toquen bé, tens molta llibertat. És molt creatiu”, comenta i afegeix que el primer que fa saber als seus alumnes és que “han de saber que estan en un espai pensat per a la creació i la llibertat”.
En paral·lel als seus inicis a la UPC, va començar a fer “cooperació al desenvolupament amb cultures indígenes d’Amèrica Llatina”, en principi els estius, i explica que “vam acabar fent informes que es presentaven al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, on estic acreditat”. Ho va fer fins a l’any 2015 i recorda que “vam ser els primers que portaven les víctimes a parlar”.
L’any 1996, amb altres, va fundar la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. Considera que “sostenibilitat és una paraula que li hem posat a un concepte de dir, intentem no destruir-ho tot”
