Que vingués Keyserling a Terrassa el 1935 seria com si ara vingués a donar una conferència Harari o Timothy Garton Ash, gent que marca la referència intel·lectual del món.
Hi ha gent que crea pensament i hi ha una infinitat de coristes que els segueixen. Keyserling tenia un registre propi. Keyserling va venir a donar una sèrie de conferències per Catalunya el 1935 i una d’elles va ser als Amics de les Arts. Baltasar Ragon ho referencia en els seus dietaris el gener del 1935. El 1924 Terrassa ja havia acollit una de les conferències d’Einstein a Catalunya. Aleshores Terrassa estava en el mapa de les referències obligades a Catalunya. Ara Terrassa està més ben posicionada demogràficament a Catalunya, però la seva influència ha caigut. Ara no venen figures internacionals com Keyserling a fer-hi conferències. Terrassa s’ha fet més petita que la seva població i Barcelona ho ha eclipsat tot. Keyserling era, a més, un personatge de novel·la. Nascut al que avui seria Estònia dintre l’Imperi rus, va poder estudiar i viatjar per tot el món gràcies als seus orígens aristocràtics. Intel·lectualment, es movia entre les ciències naturals, la química i la filosofia. Va crear una Escola de la Saviesa a Darmstadt i va evolucionar cap a posicions contràries al militarisme alemany. Per cert, s’havia casat amb una neta de Von Bismark, el que no és menor. En els anys trenta defensava una Alemanya que abracés els principis democràtics expressats per la Societat de Nacions. Va ser en aquest context d’uns anys trenta en què el món caminava cap a la dicotomia feixisme o comunisme que el Comte Keyserling feia sentir la seva veu en defensa de la democràcia i en contra de la guerra. No era un pacifista convencional, però va saber llegir molt bé cap on podia anar el món i, per desgràcia, els seus pitjors presagis es van complir. Va morir a Àustria l’any 1946, fugint per no quedar-se en l’Alemanya dominada pels soviètics.
En un viatge anterior a Catalunya, Keyserling va ser descrit d’una forma excepcional per Josep Maria de Sagarra a la “Revista Mirador” (8/5/1930): “Jo he vist molts homes nòrdics, d’aquests que ens fan un efecte semblant al que feia Gulliver en el país de Lil·liput, però aquests gegants inofensius tenen cara de gegant. És una cara encarcarada, primària, poc afinada, amb uns racons que semblen de cartó mastegat i envernissat amb resines molt tendres. [...] Keyserling no és ben bé això. El cap no acaba de lligar amb el cos, no és una típica testa de gegant. [...] L’elegància de Keyserling és una elegància de vagó de tren: soferta, grisa, sense pretensions, amb vistes a la comoditat, a la gesticulació, a ensorrar-se de cul en un pullman i posar els ulls en blanc. [...] El comte de Keyserling ha inventat l’Escola de la Saviesa a Darmstadt, que, segons tinc entès, rutlla amb una gran vibració intel·lectual i econòmica. I Keyserling ha trobat una de les formes més originals, més intel·ligents i més honestes de muntar-se allò que se’n diu un tinglado. [...] A can Soler, de la Barceloneta, Keyserling és rebut per un tango desinflat i per totes les cues de les llagostes, que es posen a tremolar. La senyora Soler ha donat un cop d’ull als fogons, amb la por de si no hi hauria prou vianda per a aquest Gargantua espiritual. [...] Per això veure sopar el comte Keyserling és un espectacle que humiteja els ulls d’emoció”. Un text de Sagarra en estat pur que conec gràcies a la bona memòria de l’amic Ramon Bosch. Aquest sopar compartit amb Carles Soldevila, Joan Estelrich, Keyserling i el mateix Sagarra havia de ser mític, per usar una expressió de l’amic Rull.
M’agradaria molt saber el contingut de la conferència de Keyserling als Amics de les Arts. No sé si algun lletraferit em podrà ajudar. Li agrairia molt. Però aventuro que seria un text que avui ens inspiraria molt i ens faria por. La història camina acceleradament cap a una cosa que s’assembla massa als anys trenta del segle XX. Allò va acabar molt malament, preguem perquè la història ens aculli amb molta més benevolència. Què va dir Keyserling? Què diria avui Keyserling?