Ui, sí, perdó, no volíem

Mentre reflexionem sobre el que hem de reflexionar, per imperatiu legal, el grup Volkswagen intenta salvar el seu prestigi, brutalment tocat, i el de la "marca Alemanya", que encara és més important. De moment, guanyen temps, mentre intenten construir un relat més o menys versemblant: com que són bons anunciants, el "colaran" als mitjans de comunicació en pocs dies. No molt diferent d'El Corte Inglés, per exemple. O de la banca que decideix la línia editorial de la majoria de mitjans de comunicació espanyols, a mitges amb el govern. Primer, un diu el que li surt de l'ànima, a l'americana: quina cagada. Després, corregim: ui, no sabem, hem de mirar-ho bé, no patiu que serem absolutament transparents. Després, algunes dimissions, que amaguen velles lluites internes pel poder i no tenen res a veure amb assumir responsabilitats. I, ara, el que faltava: demanar perdó, a la japonesa. No han arribat a fer el que fan els grans executius estafadors al Japó, aquella reverència hipòcrita, ni tampoc pensen arribar a fer-se l'haraquiri: simplement apliquen el manual de comunicació de crisi. Cosa que, per cert, la immensa majoria dels partits polítics desconeixen. Semblen penedits i disposats a indemnitzar pel frau, un frau conscient, estructural, que no va poder organitzar el mecànic de tercera de la segona línia de producció. Un frau ben planificat, ben amagat, brillant, impecablement alemany pel que fa a la tècnica. I, si convé, pagaran algunes indemnitzacions, que ja veurem si els surten més barates que tot el que s'han estalviat aquests anys. Però en el rerafons hi ha el de sempre: la falta de respecte envers els ciutadans/consumidors. Aquest capitalisme demencial ha perdut el respecte a la gent i a tot. No és que abans fos massa millor, però representa que hi havia uns "principis". Ara s'hi val tot. Amb la complicitat de governs com l'espanyol, que passen olímpicament de defensar els drets dels seus ciutadans a canvi de retornar el favor a la Merkel. Una i altra vegada ens tracten com a idiotes. Potser ja va essent hora de despertar...