El 20-D són dos

Sí, dos. De la mateixa manera que ens amaguen que el 20-D en realitat és una mena de pseudoplebiscit constitucional (no fos cas que algú pugui pensar que és un 9-N a l'espanyola), també ens amaguen, i no volen veure, que les eleccions espanyoles ja no són unes soles eleccions. En realitat, són dues.

El 20-D són dos, la qual cosa no impedirà que el 25-D sigui un de sol, sense distincions. A Catalunya, més de la meitat de la gent ja no votarà en clau espanyola, la qual cosa no vol dir que siguin tots independentistes, ni de bon tros: simplement, que el país està fent una mutació imprevisible, però en una direcció diferent a la resta (encara) d'Espanya.

Això no per força porta a la independència, tot i que sí a una creixent desconnexió mental. Comencen a ser lògiques diferents. No en traguem conclusions precipitades, tanmateix: és també una desconnexió de la vella política catalana. Enmig d'una gran confusió, d'una acceleració que continuarà fins a passat festes i d'unes elevades probabilitats d'acabar fent el ridícul i de prendre mal. Però per a aquesta desconnexió ja no hi ha marxa enrere i s'emportarà per davant unes quantes coses més que el 27-S o les municipals: tres onades en un mateix any no són l'apocal·lipsi ni ho canvien tot, però al seu pas deixen un nou paisatge, al qual encara passarem un temps prenent-li les mides, fins que comencem a saber què està passant. Possiblement, menys evident del que sembla ara mateix.