Tancar el passat

Gràcies a una jutgessa argentina, una fossa comuna de Guadalajara serà excavada per buscar les restes d'una vintena de víctimes de la repressió franquista. Persones assassinades i mal enterrades entre finals de 1939 i la tardor de 1940. Una de tantes fosses comunes perdudes per la geografia espanyola i que les associacions per la memòria històrica (és a dir, per buscar la veritat i donar enterrament digne a les víctimes) lluiten per treure a la llum. Ho fan contra el govern Rajoy, que ha posat tots els obstacles possibles a aquesta imprescindible tasca per rescatar el passat i tancar-lo definitivament. El fet que l'ordre vingui d'una jutgessa argentina, dintre del procediment anomenat "querella argentina", diu molt sobre l'actitud del govern espanyol. I d'altres institucions, entre elles la justícia: l'ordre de la jutgessa Servini és del mes de març del 2013. Ja se sap, oi, que els tràmits judicials i administratius demanen el seu temps... Té sentit, a aquestes alçades de la història, desenterrar el passat? Sens dubte, ja sigui el de les víctimes de la repressió franquista o de la republicana, que també va existir i va ser dura i cruel. No es tracta de distingir entre bons i dolents, sinó simplement de fer justícia, d'afrontar la veritat sobre el passat i de no deixar-nos enganyar per la falsa aparença que tot està ja molt llunyà i ben tancat. No és així en absolut. El franquisme està pendent i constitueix una taca invisible que intoxica el present d'aquest país i hipoteca el futur. Gràcies a la justícia argentina s'ha fet un petit pas més. No en veurem gaires, però potser sí els suficients per adonar-nos de la vergonya, de la ignomínia que significa per a una democràcia europea que el seu govern empari encara la capa de silenci i indiferència amb la qual s'ha volgut tancar en fals la història, la de la postguerra, la de la guerra i la de la dictadura.