El patrimoni al paladar

Terrassa conservava a mitjan segle XX una part de la seva antiga tradició agrícola. Segons apunten les cròniques d'aquella època, pels voltants dels anys quaranta la ciutat disposava de prop de 2.000 hectàrees de terres conreables i més d'un miler de terrassenques i terrassencs les treballaven. Abans havien estat moltes més, però l'arribada de les fàbriques i el canvi de model econòmic van tenir una incidència directa en el món agrari de la ciutat (això mereix un altre article).

El mercat de la plaça central, avui Plaça Vella, acollia paradistes que oferien menges fresques a la ciutadania, la plaça no creixia al ritme de la ciutat i per aquest motiu es construí una Plaça Nova amb sostre i parets: el Mercat de la Independència, i més endavant el de Sant Pere a la plaça del Triomf, que substituí un de més petit que hi havia a tocar de la carretera de Matadepera. Dos punts de referència per donar sortida i comercialitzar els productes alimentaris que es conreaven i es criaven (els càrnics) a la Terrassa i comarca de l'època.

Però alguns d'aquests productes s'han perdut temporalment sense arribar a les prestatgeries de la ciutat. És el cas, per exemple, de la col brotonera, una varietat que tenia una forta tradició històrica de consum a moltes zones de Catalunya, però que es va deixar de cultivar, com tants altres productes tradicionals, davant l'aparició de noves varietats millorades i més productives.

Però el pas del temps i l'arribada de noves formes de vida i de consum no han fet perdre el valor i la qualitat associats a molts d'aquests productes. Sortosament, conceptes com tradició, recuperació i innovació han permès recuperar molts d'aquests productes de què avui podem tornar a gaudir a la nostra taula. La feina feta per la Fundació Sant Galderic, sant que va recuperar el seu "racó" l'any 2010 a tocar del Mercat de la Independència i on antigament les pageses de Terrassa i comarca tenien les seves parades de fruita; el Gremi Empresarial d'Hostaleria de Terrassa i Comarca, i sobretot Terrassa Gastronòmica és un bon exemple que la feina en equip pot aconseguir uns rèdits molt importants per a la ciutat. Aquest és un objectiu permanent del mandat.

La gastronomia i tot allò relacionat amb aquest àmbit han permès que Terrassa es posicioni com a referent, a la comarca i a Catalunya, en qualitat gastronòmica i de productes de proximitat. I ara cal continuar treballant per consolidar aquest projecte. Un bon exemple són les Jornades Gastronòmiques del Cigró Menut i el Bacallà de què podrem gaudir a la ciutat fins al proper 6 de març. La gastronomia lligada al nom de Terrassa viu una etapa d'especial dinamisme, amb entitats, associacions i persones que promocionen la gastronomia local i els productes de proximitat a través de la creació de nous plats o de cites de referència com aquestes Jornades del Cigró Menut i el Bacallà, les Jornades Gastronòmiques de la Caça i el Bolet o el Menjazz, entre moltes altres iniciatives. Tot plegat amb el valor afegit de comptar amb una oferta de productes, autòctons, de proximitat i de qualitat cada vegada més extensa: el dakar, la mongeta del ganxet, el cigró menut, la botifarra terregada, la botifarra de músic, la coca i el pa de munt...

Tota aquesta feina en què intervenen agents públics i privats ens apropa a la cultura, la tradició i la història del nostre entorn. Un fet que cal reivindicar i posar en valor. Aquesta simbiosi que suposa recuperar una part de les nostres arrels i treballar-les amb unes grans dosis d'innovació i creativitat té com a resultat la recuperació d'uns productes de proximitat fets de forma tradicional però sense renunciar a dotar-los d'un toc de modernitat i qualitat que els fan únics i representatius del nostre territori i de la nostra terra. Tot un patrimoni assequible al nostre paladar.

L'autor és tinent d'alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la ciutat