Un pàrquing inviable econòmicament, però sobretot “innecessari”, segons es dedueix de l’estudi i la resta de la documentació demanats pel BiTer a l’Ajuntament en el ple del passat dia 28 de febrer (al nostre web es pot consultar tota la documentació).
El cost estimat de l’obra és d’uns 14 milions d’euros, el mateix que va costar fer els tres aparcaments (Sant Leopold, Lluís Companys i Progrés) junts. Com que la intenció manifesta de l’equip de govern és de fer el túnel de connexió amb l’aparcament de la plaça Vella, el cost total no baixarà dels 25 milions d’euros.
L’informe encarregat per l’Ajuntament a una consultoria experta, per un import d’uns 400.000 euros, és demolidor.
El pàrquing no és viable econòmicament ni a quaranta anys vista, si no es produeix un escenari de “molt alta demanda”, escenari que el mateix informe qualifica de totalment improbable. El mateix informe qualifica de mitjana a baixa la demanda actual dels tres pàrquings propers al del projecte, el de la plaça del Progrés, la plaça Vella i el Mercat de la Independència-Ajuntament. No és viable tampoc, ni que renunciés l’Ajuntament a un cànon anual, ni que aportés una part del cost de construcció.
L’estudi s’esforça, supòsit rere supòsit, a buscar un escenari positiu per fer viable econòmicament el pàrquing, però com es resumeix literalment i en negreta a la seva pàgina 53: “Es conclou que la viabilitat financera de l’aparcament és difícilment justificable en les condicions actuals”.
Al voltant del Centre ja hi ha 12 pàrquings i només el de la plaça Dr. Robert (Mútua) presenta una ocupació elevada, però tampoc plena.
A partir de la pàgina 37 de l’informe, es fa una comparació entre els pàrquings ja existents i, un cop analitzades les dades, es fa evident plantejar-se la següent qüestió: si només el pàrquing de la plaça del Dr. Robert presenta una elevada ocupació i els altres estan al voltant del 50% de la seva capacitat, per què fa falta obrir-ne un altre?
Que el Centre de Terrassa ja té un nombre de places de pàrquing de rotació suficients es fa evident amb una simple visita. Qualsevol dia, matí o tarda, tenen plantes totalment buides. Les plantes -4 tant del pàrquing del Mercat-Ajuntament com la de la Plaça Vella rara vegada tenen algun vehicle i les plantes -3 d’ambdós pàrquings no superen el 50% d’ocupació el 99% del temps. Tant és així, que fins i tot hi ha pàrquings que tenen ofertes cridaneres, com el pàrquing del carrer Sant Leopold, que per estimular el seu ús ofereix una superoferta de només 5 euros per 24 hores els caps de setmana. Tot i això, tampoc s’omple. Des de BiTer fa mesos que analitzem l’ocupació dels pàrquings del Centre i no és difícil superar la xifra de més de 1.000 places lliures en horaris i dies plenament comercials.
L’equip de govern també va anunciar que es dotarà el futur pàrquing d’una plataforma de micrologística i un pàrquing per a bicicletes i patinets. Aquest anunci és el que s’anomena rentat verd o “green washing“. Consisteix a vestir una infraestructura insostenible d’elements que li donin un caràcter “sostenible”.
Si els promotors de la idea fossin usuaris de bicicletes o patinets, sabrien que el nombre de bicicletes i patinets que s’aparquen dins un pàrquing subterrani és totalment insignificant. Hi ha altres maneres més convenients i econòmiques de fer-ho. Ja teníem els BiciTancats, que només requerien una petita inversió a reforçar-los i, sobretot, una millor gestió. L’equip de govern els ha deixat degradar, per després justificar la seva retirada.
Respecte a la plataforma de micrologística enfocada a la distribució anomenada d’“última milla”, també haurien de saber que el que es reparteix al Centre són moltes caixes de begudes, de fruites, de peix, etc. Aleshores, farem baixar camions de fruita, begudes, peix, roba a un subterrani, per després portar-los a 200 metres en bicicletes?
No cal dir que s’anomena de “última milla” perquè suposa que el transport tradicional arriba fins a una milla abans del centre i és aquí on es redistribueix de manera sostenible fins al seu destí. En el cas de Terrassa, la distribució de l’última milla podria situar-se en un magatzem de distribució, per exemple, al voltant de l’Hotel Don Cándido o la Fira de Terrassa, i des d’aquesta ubicació distribuir al Centre, però el que es proposa en aquest projecte és que el transport tradicional arribi fins al cor de la ZBE.
L’equip de govern també defensa que el pàrquing permetrà implementar la intermodalitat “sostenible” cotxe-tren, donat que algunes persones podran anar en cotxe fins al pàrquing i després agafar el tren. Cal recordar que per “intermodalitat sostenible” s’entén anar en cotxe fins a un pàrquing dissuasiu al perímetre de les ciutats i agafar un tren i a l’inrevés.
En resum: o és rentat verd de manual el que fa l’equip de govern o, pitjor encara, no han entès res.
Cada dia més ciutats d’arreu d’Europa estan treballant per esdevenir ciutats “neutres en emissions de carboni”, ciutats en què els vianants, el transport públic i la mobilitat sostenible esdevenen el motor de transformació per al benestar de la seva ciutadania. Estudis econòmics conclouen que cada euro invertit en sostenibilitat retorna dues o tres vegades el seu valor a la societat, però sembla que l’equip de govern prefereix alinear-se amb altres tendències de retrocés, també presents al món, tendències negacionistes amb consignes resistents al canvi i sense cap suport de la comunitat científica.
En definitiva, un projecte totalment adient si fos l’any 1970 (com ja va ser a la seva primera versió del pàrquing construït aquell mateix any), però totalment fora de lloc l’any 2025 del segle XXI, més quan faran falta més de dues generacions de terrassencs per recuperar la inversió. Això sí, ara la foto de la inauguració es farà en color i es publicarà a les modernes xarxes socials, però el blanc i negre seria un color més adient per a aquesta poca innovació i carrincloneria del projecte.