Mercadona continua imparable, amb resultats espectaculars. S'acaba de situar com la firma espanyola que més factura, una mica per damunt de Repsol, que no és cap broma. Amb les seves llums i les seves ombres, és un cas d'èxit inqüestionable, i a sobre un model d'empresa força més digne que moltes altres del seu sector: feines fixes, salaris dignes... No són les germanetes de la caritat, però tampoc un vaixell pirata. I fan les coses raonablement bé, els resultats ho diuen clarament. Ah, i paguen més impostos que les empreses de l'Ibex 35, aquestes que es creuen que poden decidir un govern.
Tanmateix, el que pot ser una bona notícia per a l'empresa, no està clar que ho sigui per al país... L'empresa que més factura ha de ser una cadena de supermercats? És una dada que diu molt, per simbòlica que sigui, sobre la realitat econòmica del país: la feblesa industrial, que és una de les claus dels nostres mals. Amb milers i milers de milions d'euros bloquejats en el món del totxo, d'una o altra manera, amb una dependència exagerada del turisme, amb governs estatals o autonòmics (potser amb l'excepció del País Basc) que passen olímpicament de contribuir a dissenyar estratègies industrials o econòmiques a mitjà i llarg termini... Aquest és el cru retrat, que l'èxit de Mercadona i de Joan Roig -molt elogiable per altra banda- deixa una vegada més al descobert. Per això trigarem segles a sortir d'aquesta infinita crisi que ja s'ha convertit en normalitat, perquè fa segles que el país és el mateix i en el fons no hi ha cap mena d'interès a canviar-lo. Fem voltes i voltes a la mateixa realitat, esperant que un miracle ho canviï tot, que les coses millorin soles, però sense l'empenta col·lectiva ni el lideratge que cal per fer les coses d'una altra manera. I clar, al final, tot acaba sortint com ha sortit sempre. És una llei que no falla mai.