Confesso un cert disgust a l’hora de fer aquest article, no pas per haver de fer la contrarèplica a un article de Salvador Cardús, de qui admiro la carrera intel·lectual i segueixo amb interès els articles al Diari de Terrassa, sovint carregats d’un saludable escepticisme, sinó per l’absència d’arguments al seu darrer article sobre un punt tan important per a Terrassa com és el Portal de Sant Roc.
Soc filla, en el sentit literal del terme, de filòlegs. Germana de filòleg. A casa he dinat, berenat i sopat sentint parlar de llengua i de figures retòriques i estructures narratives des que tinc memòria. Sé detectar, per tant, les fal·làcies dins d’un discurs. I, d’aquest recurs que construeix un raonament que sembla convincent, però que té algun defecte lògic o argumentatiu que són les fal·làcies, n’he arribat a comptar, pel cap baix, una dotzena a l’article del senyor Cardús: des de la falsa dicotomia o fals dilema als arguments ad hominem... Passant per unes quantes més, i anar fent.
El portal de Sant Roc no és un lloc qualsevol de Terrassa, el senyor Cardús no és un terrassenc qualsevol, el Diari de Terrassa no és una publicació qualsevol de Terrassa. Ni la ciutat, ni la trajectòria del senyor Cardús, ni el prestigi d’aquest diari es mereixen portar el debat a mirar de ridiculitzar les idees ni desprestigiar-lo atacant la persona en lloc de l’argument.
El debat públic necessita discrepància, arguments contraposats i persones disposades a defensar models diferents de ciutat.
Podem discutir de tot. També de les dades. I és perfectament legítim preguntar d’on surten, contrastar-les i exigir rigor. En el nostre cas, fem servir les dades públiques d’ocupació dels aparcaments, que mai no s’omplen, i les dades de la licitació de l’aparcament que ens diuen quant costarà i com serà. Però quan es qüestiona, per exemple, l’estalvi de set milions d’euros com si ERC haguéssim afirmat que són set milions anuals, s’està discutint una afirmació que nosaltres no hem fet. El que hem explicat públicament és que aquesta és la diferència estimada respecte de la inversió prevista en l’aparcament.
També em sembla difícil sostenir que defensar més verd al centre és estar contra els aparcaments. ERC hem plantejat públicament alternatives, una de les quals és justament prioritzar la construcció de l’aparcament de la Zona Esportiva, perquè entenem que és molt més necessari. Per tant, la discussió no és cotxe sí o cotxe no. És on té sentit destinar els recursos públics -i segur que no té sentit destinar-los on sobren places d’aparcament i s’ha de reduir el trànsit- i quin espai volem construir al cor de Terrassa. I aquí és on m’hauria agradat trobar el gruix de l’article. La pregunta és perfectament legítima: és aquesta la millor inversió que podem fer avui en aquest punt de la ciutat? Nosaltres creiem que no. Defensem que el Portal de Sant Roc pot esdevenir un espai verd, agradable, amb arbres, ombra i vida, en un dels punts més cèntrics i transitats de Terrassa. I defensem que els recursos que no es destinin a aquesta infraestructura poden servir per afrontar altres necessitats de mobilitat i d’espai públic de la ciutat. El senyor Cardús pot considerar que ens equivoquem. I em semblaria molt interessant llegir els seus arguments sobre això. Potser aleshores continuarem discrepant. Segurament. Però serà una discrepància molt més útil per a Terrassa. Perquè aquest debat no va de si ERC fa o no fa, o treu mil regidors o no en treu cap. Això és circumstancial. Va d’una cosa molt més senzilla: què volem fer amb el Portal de Sant Roc i quina ciutat volem deixar als qui vindran darrere nostre. Aquí és on ens trobarà sempre disposats a discutir. Amb dades, amb arguments i, sobretot, parlant de Terrassa.