El Sr. Salvador Cardús, en un article recent, feia referència a BiTer com a impulsor de la proposta del bosc urbà i demanava resposta a dues qüestions.
La primera, sobre l’afirmació que la temperatura al portal de Sant Roc es troba quatre graus per damunt de la temperatura de la resta de la ciutat. I la segona, sobre el nombre de terrassencs i terrassenques que es podrien beneficiar del bosc urbà del portal de Sant Roc.
Sobre la primera qüestió, des de BiTer diem que una mateixa temperatura oficial per a la ciutat no reflecteix les diferències de valors que existeixen entre diversos llocs del municipi. Per il·lustrar-ho, el 30 de juliol passat a les tres de la tarda, vam mesurar les temperatures en dos punts de Terrassa: l’inici del camí de Can Petit i el portal de Sant Roc.
L’aparell utilitzat mostrava dues dades: la temperatura de l’aire i la temperatura de la superfície del terra. Els resultats van ser prou reveladors. A la mateixa hora, la temperatura ambient era de 37°C a Can Petit i de 40°C al portal de Sant Roc. Però encara esdevingué més significativa la temperatura del terra: 29°C en el sòl rústic de Can Petit davant de 59°C al portal de Sant Roc.
No es tracta de cap descobriment. És el que els experts anomenen efecte illa de calor urbana. El formigó, l’asfalt i les superfícies dures absorbeixen i acumulen calor durant el dia, fent que les zones urbanes siguin més càlides que els seus entorns naturals. Les diferències poden arribar fàcilment als 2 o 4 graus i es fan especialment evidents durant la nit, quan el medi natural es refreda ràpidament i la ciutat continua alliberant la calor acumulada. Per això, quan sentim a la televisió que a Terrassa la temperatura és de 36°C, és legítim preguntar-se: a quina Terrassa es refereixen? A la de Pla del Bonaire o a la del portal de Sant Roc?
Sobre la segona qüestió, els nostres càlculs indiquen que el bosc urbà del portal de Sant Roc podria beneficiar un mínim de 1.000 persones diàries que hi podrien transitar o passar-hi una estona agradable, protegides de les elevades temperatures exteriors.
A diferència de la majoria d’arbres de Terrassa, els del portal de Sant Roc disposarien d’un espai de plantació molt gran (podem fer una estimació d’uns 10.000 m3), connectat a un aqüífer d’aigua que garantiria, fins i tot en períodes de sequera, setmanes de subministrament d’humitat. Aquesta aigua, a través de l’evapotranspiració dels arbres, es transformaria en frescor i contribuiria a reduir la temperatura de l’entorn. Igualment, en episodis de pluja, aquest gran volum de terra actuaria com una esponja natural, absorbint i retenint l’aigua, en lloc de malbaratar-la.
Respecte a la reflexió del Sr. Cardús sobre el Parc de Vallparadís, creiem que té part de raó. Vallparadís és un espai extraordinari, però no compleix la mateixa funció que podria tenir el portal de Sant Roc. La diferència fonamental és que pel portal de Sant Roc hi passen diàriament prop de 16.000 persones en els seus desplaçaments habituals. És un punt estratègic del centre de la ciutat. Vallparadís, en canvi, és principalment un espai de lleure.
Qualificar el projecte de bosc urbà d’ocurrència és desconèixer cap on va avui l’urbanisme de les ciutats més avançades. Arreu del món, els departaments d’urbanisme treballen per incorporar infraestructures verdes, corredors ecològics i refugis climàtics com a eina per combatre les temperatures extremes. París ja ha creat el seu bosc urbà davant mateix de l’Ajuntament. Milà, Nova York, Berlín o Londres, entre moltes altres ciutats, han anunciat plans per plantar milions d’arbres i augmentar la superfície verda urbana.
BiTer s’ha oposat a l’aparcament des del primer moment. Hem portat aquest debat al Ple municipal durant més de dos anys i, de fet, en una entrevista concedida el 13 d’octubre de 2019, el mateix alcalde no descartava el tancament definitiu de l’equipament. La possibilitat de tapar el forat i convertir aquest espai en una zona verda amb arbres reals sempre ha estat sobre la taula. El que ha canviat és que els episodis de calor extrema d’aquest estiu han fet encara més evident la necessitat d’actuar.
Per què insistir a construir un aparcament que, segons el mateix informe de l’Ajuntament, és inviable quan ja n’hi ha dotze que no s’omplen? I, a més, per què fer-lo en l’emplaçament més car possible, si es podria traslladar al Parc dels Catalans amb un cost 30% inferior i la meitat del temps d’execució? Així s’aconseguiria combinar bosc i aparcament, i sobretot evitar una nova “plaça dura”. Aquesta és la pregunta realment rellevant, no pas si el bosc urbà és una simple “ocurrència”.
Per acabar, només ens permetem suggerir al Sr. Cardús un possible títol per al seu pròxim article: “Un nou pàrquing al centre de la ciutat: projecte o inconsciència climàtica?”