ARA A PORTADA
-
-
Terrassa El fenomen "GTA VI" conquereix Terrassa: “Si no és una barreja entre la Capella Sixtina i la Mona Lisa, m'emprenyaré” Lucas Jiménez | Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles Miki Núñez arrencarà la gira de presentació del nou disc íntegrament en català al Festival Strenes Jordi Guillem
-
-
Terrassa "Terrassa Val Molt!" torna per Nadal amb 57.600 vals a meitat de preu: “Quan comprem, estem invertint en la nostra ciutat” Pilar Màrquez
Va amb peus de plom per no ficar la gamba i entrebancar-se amb la república, però no es pot treure del damunt una grisor essencial. No és que sigui més gris que Rajoy, Sánchez, Iglesias o Rivera, homes d'Estat "ande los haiga", però el problema de ser rei és que has de brillar una mica... No n'hi ha prou amb ser seriós i no caure en els pecats dels Borbons (vés a saber si en el futur...), cal alguna cosa més. I això és el que grinyola en determinats discursos oficials. Com el del quart centenari de Cervantes, condemnat pel govern (espanyolíssim) a una commemoració miserable i patètica. En tan magna ocasió (a Cervantes, li hauria anat millor ser anglès, com Shakespeare), el rei Felipe (no Felip, no fotem) ens deixa anar el següent: que l'homenatge a Cervantes serveix "para rememorar a un hombre cuya obra es piedra angular de nuestra cultura diversa y plural", que ens recorda "la importancia como auténtico proyecto de Estado" de la tristíssima comissió del quart centenari i que ens ajuda a "poner de relieve lo que nos une". Apa. I es queda tan "panxu" amb la col·lecció de tòpics de rigor, precisament al capdavant d'un Estat que no és capaç ni tan sols de retre un homenatge digne a un escriptor universal com Cervantes. Tenim un problema, clar. Un problema de talla, de nivell i de "proyecto de Estado", per fer servir les reials paraules que no volen dir res. Tan pobre és el "proyecto de Estado" que no sap estar ni a l'alçada de Cervantes. Per no parlar del "Tirant lo Blanc", que tampoc no estaria malament que tingués un lloc decent en el "proyecto de Estado". Un projecte que, òbviament, no veurem mai, perquè senzillament no existeix, ni és plural ni té cap mena de solvència. Per això la grisor del monarca, justament el 14 d'abril, és un magnífic símbol de la grisor d'aquesta Espanya perduda en ella mateixa, en discursos buits, en una política surrealista i en la ruïna moral de Panamà, Suïssa, Andorra o el Golf Pèrsic, on té bons amics el pare de la criatura... I encara tenen la poca vergonya d'invocar Cervantes i la pedra angular de la cultura diversa i plural...
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- Que poc i mal que ens coneixem! Salvador Cardús Ros
- El rei gris, gris · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.