11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres

18 de novembre de 2026

Gràcies, joves i dones, els dos factors que han estat capaços de mobilitzar al poble espanyol globalment. Això d’ahir ha estat una fita històrica des de les primeres mobilitzacions en la transició, ha estat un despertar de dues generacions d’homes i dones que han pres consciència del que està passant.

Han dit basta davant les condicions de vida que li ha preparat el capitalisme per a afrontar la seva vida, aquestes dues generacions, que malgrat ser la més ben formada acadèmicament, d’aquests 48 anys, té el futur totalment perdut per conseqüència de la crisi financera del 2008, que el capital aprofito per a robar-nos tots els nostres drets, on van actuar contra un milió de famílies que van ser desnonades, i sis milions van passar a la pobresa extrema. Malgrat això van donar per vàlides, com a condicions de vida, que a partir d’aquell moment es van consolidar en el programa de la dreta, i amb el silenci del PSOE.

Aquesta mobilització ha passat per sobre de les forces d’esquerres que s’han pujat a aquest tren en l’últim vagó. Aquests joves que no tenen treball digne ni habitatge, han demostrat que, si els altres no els ajuden a aconseguir les seves necessitats, ho faran ells pel seu compte. Això comporta un perill que han d’abordar els diputats d’esquerres amb serietat i amb consciència.

El govern de coalició porta autocomplaent-se vuit anys, però en aquest temps han tingut una pressió de la dreta PP i el feixisme de Vox, més, els sindicats policials JUPOL, SUP, SPP, JUCIL, en coordinació amb PP i Vox, han portat una estratègia d’assetjament i enderrocament contra el govern de coalició, personalitzat en Pedro Sánchez per la proposta de derogació de la llei mordassa, que era una necessitat imperant des del 2019, però el govern va claudicar enfront d’aquests sindicats de caire feixista la majoria.

Després de demostrar el govern la seva feblesa política enfront dels cossos repressius, aquests han vist oberta la veda cap a la societat civil. Aquestes accions violentes per l’esquena de manifestants, caiguts a terra, demostra fins a on pot arribar aquesta policia en el seu paper d’antidisturbis. La falta d’identitat dels policies és el senyal que la seva actuació repressora havia estat planificada prèviament pels comandaments directes, contravenint tots els reglaments als quals estan acollits tots els cossos policials. És clar que hi ha una desconnexió entre l’estructura policial i el ministre Grande Marlaska, que acaba de dir que no pensa dimitir. El govern de coalició si no actua contundentment, aquestes actuacions de violència institucional aniran a més.

Curiosament, ara apareixen uns grups de joves descontrolats, la meta dels quals és destruir béns per a provocar el caos. Un d’aquests grups d’encaputxats, van ser descoberts en una de les manifestacions, pels mateixos manifestants i els van envoltar, obligant-los a retrocedir i sortir de la zona. Els manifestants presents van dir que eren policies disfressats d’antisistema.

Aquest sistema per a rebentar les manifestacions i donar peu a càrregues policials ja el van practicar molt en la transició, els veterans ho sabem perquè el vivim. Que això passi quan governa el PSOE al costat de grups d’esquerres reformistes, i no passi res, és vergonyós. Ara que ha passat s’inventen que és un moviment organitzat per a saquejar comerços. Només cal veure les conseqüències per a veure quin és l’objectiu. Utilitzar gas pebre per a repel·lir als manifestants és un altre greu incompliment que ja tenien programat.

El sindicat d’inquilins ha posat en la picota un problema que possiblement el govern de coalició haurà de batallar més del que fins ara ha realitzat. El que s’ha aprovat en la Comissió Permanent del Congrés és un nyap per al que significa el problema de l’habitatge. Les línies que va comentar Ernest Urtasun en l’entrevista en TVE1 es queden a mig camí de què es reclama. El punt de partida hauria de ser ni un habitatge destinat a lloguer vacacional o turístic mentre hi hagi persones sense possibilitat de disposar de residència habitual. Establir el preu del lloguer en funció de la renda de cada persona, amb un valor màxim del 30% dels seus ingressos. Obligar a la SAREB a què destini a habitatge social tot el parc del qual disposa ara. Els ajuntaments haurien de tenir un 5% de la població en nombre d’habitatges socials. Hauria d’haver-hi unes desgravacions fiscals als quals promoguin habitatges de protecció social per a llogar o vendre. Tot aquest desenvolupament per a afrontar el problema de l’habitatge no serà assumible pels poders financers que han invertit milers de milions en habitatges a Espanya. Requereix una actuació que porti a l’expropiació si cal.

El resultat de la vaga general de l’11-N en tota Espanya, on s’han superat els moments històrics haguts en la transició en l’àmbit de participació ciutadana, hauria de portar a reflexionar als partits d’esquerres que el procés que han portat enfront de les eleccions del 29.N no era el necessari per a avançar cap a una política transformadora.

Ara els toca als líders Antonio Maillo, Enrique Santiago, Ada Colau, Más Madrid, etc, a replantejar-se seriosament si el procés dut a terme per a participar en les eleccions ha estat el millor per als interessos dels ciutadans de l’Estat espanyol. Personalment crec que no ha estat així. Ara tenen a una part dels activistes dels fronts, plataformes i marees esperant veure com s’actua.

Només hi ha una alternativa, la unitat de tota l’esquerra. Ha arribat l’hora de demostrar que es té consciència revolucionària, enfront del feixisme de Vox, i enfront del capitalisme financer. Ja està bé dels possibilismes descafeïnats per a quedar-se en alternatives potineres. Aquest problema de l’habitatge fa 18 anys que es qualla des de l’eclosió de la bombolla immobiliària del 2008. En el 2010 a Espanya hi havia 687.523 habitatges sense vendre. En el 2012 la SAREB tenia 133.314 habitatges amb el govern del PP. On estan els 554.209 habitatges restants? Possiblement són les que es van vendre als fons voltor a preus de saldo. El govern de coalició fa 8 anys que governa i en aquest temps s’han produït més de 272.000 desnonaments. La SAREB tenia al març de 2023, 47.600 habitatges en venda. El juliol del 2025 disposava de 37.500 habitatges repartits a Catalunya (13.000), Comunitat Valenciana (6.700) i Andalusia (4.000). Quantes s’han destinat a habitatge social?

El que podem deduir és que el parc d’habitatges immobilitzat en el 2012 era de 687.523 habitatges. A pesar que la crisi financera mundial, accentuada a Espanya per la bombolla immobiliària, ja havia generat que un 45% dels ciutadans va perdre la seva llar en 2012 perquè es va quedar en atur. L’objectiu polític del PP va ser regalar-li els 554.209 habitatges als fons d’inversió que van acudir a Espanya com a mosques acudeixen a la “merda” per a fer el seu gran negoci.

Així es va generar el problema que vint anys després continua viu, havent-hi un dèficit d’habitatge que afecta el 25% de la població que es troba en pobresa estructural. Hem de continuar lluitant contra tot aquell que no defensi políticament el dret constitucional a un habitatge digne i a un treball digne, dos factors que s’incompleixen de forma continuada. Aquest moviment per la defensa d’un habitatge digne s’ha de perdurar mentre no hi hagi una esquerra capaç de fer front a l’oligarquia financera.

Als reformistes de l’esquerra institucional dir-li que es va acabar l’etapa de la “gent bonica” ara el poble ens necessita a tots. Arromangar-vos seriosament i sortiu al carrer, no a pegar cartells, sinó a estar amb el poble al seu costat i defensar-lo.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google