Bloqueig

A les nits electorals sembla que s'hagin produït fets extraordinaris que canvien la història de la humanitat. Tot funciona a base d'emocions en calent, de manipulacions de manual, d'escenificacions sovint poc autèntiques... i de personatges que intenten salvar-se i reivindicar-se davant les càmeres de televisió. L'endemà i els dies següents, amb una mica més de calma, va apareixent l'autèntic paisatge. És a dir, el bloqueig. Des de l'octubre del 2015, quan es van convocar les primeres de dues o tres eleccions, estem en campanya permanent. Resultat? Segons com es miri, més aviat nul. No han canviat tantes coses, seguim si fa o no fa igual. Seguim tenint un sistema electoral que modifica la voluntat dels ciutadans, amb l'excusa de la governabilitat, i no aporta ni una correcta representativitat ni afavoreix la formació de govern. Seguim tenint un partit clarament vencedor, el PP de Rajoy, que ni pot ni vol governar en solitari: juga més aviat a trencar el sistema, a desgastar-ho tot, confiat en la seva pròpia solidesa de vot. Seguim tenint una esquerra desastrosa, incapaç de pactar ni tan sols un acord de mínims, per governar o per fer oposició. I seguim tenint un munt de partits dedicats a conspirar, calcular i moure's en clau d'interessos partidistes, en comptes d'arremangar-se i anar per feina. El problema, a la vista està, és el propi sistema, atrapat en les seves pròpies normes, en la seva pròpia incapacitat per al pacte, en el seu gust per les victòries electorals absolutes, el seu pànic a la fórmula "una persona, un vot" i a qualsevol cosa que s'assembli a un referèndum o a la decisió directa dels ciutadans. Ens entretenen novament amb el vodevil de sempre, els vetos, les tàctiques a curt termini, les maniobres… Però el problema segueix essent el de sempre, és el propi sistema el que està bloquejat i que xoca una i altra vegada amb una realitat molt tossuda. Que a hores d'ara no siguin descartables unes terceres eleccions (qui sap si seran capaços de forçar-les) ho diu tot, molt més que el bloqueig que impedeix no ja formar govern, sinó pactar programes.