El club de l'Ibex

WS'acaben de dissoldre, per raons tàctiques i estètiques, tot i que seguiran movent els fils a l'ombra. Eren, i són, i seran, un "lobby", el Consejo Empresarial para la Competitividad. Sense manies: el club de l'Ibex, suposats "empresaris alfa", creguts, carregats de testosterona i de diners i de contactes per bescanviar favors. I de patriotisme, per suposat. En dosis superlatives, com demostra per exemple la passió de César Alierta per buscar-li feina i distància al gendríssim Urdangarin. Eren, són i voldran ser el govern "A", a l'ombra, movent els fils del govern "B", que és el que surt als diaris. A Zapatero, per exemple, el fascinava reunir-se amb ells i que li fessin la pilota, just abans del naufragi que ell solet va agreujar. Doncs bé, el club de l'Ibex ha mort oficialment: ara hi havia una majoria partidària de passar a la clandestinitat, a la discreció, sense tantes cimeres i fotos a la Moncloa. O fotos de família com la que fàcilment es pot trobar a Google, amb tots aquests mascles alfa (amb tres dones alfa, com a excepcions) i el rei de la buidor, Felip VI. Una foto que parla per ella sola. Regnen però no governen, o governen però no regnen, o és igual: són una societat d'interessos, de conveniències, de favors i martingales, de rescats, de megacontractes estatals. La mateixa que ara vetlla des de la penombra per la "gran coalició camuflada" i ens comença a vendre les moltes i bones coses que fan pel bé del país. Tot forma part del mateix "cuentu xinu": anem bé i cada dia anirem millor, tots units, agermanats, pel recte camí de l'austericidi, la desigualtat, la indecència… Ai sí, perdó, que me n'oblidava, i de la competitivitat. Això que no falti. És la seva raó de ser, la competitivitat. Mentides i mentides, que ens seguiran venent fins que aconsegueixin el seu objectiu: la ruïna total d'aquest país, la seva decadència més absoluta, que no és incompatible amb el seu èxit empresarial o la multiplicació de les seves fortunes. Però, clar, això no ha passat, en el fons res no ha existit, tot són imaginacions i teories de la conspiració. Com els embolics d'espies i escàndols sexuals de Trump, Putin, els Clinton i companyia. Res, pura ficció. Ja se sap, només era un club de grans patriotes i superlatius empresaris.