Ja m’imagino que titular que ERC i PSC votaven junt amb el PP i VOX una proposta més pròpia del món dels Comuns hauria estat molt fort. Era més fàcil dir que l’oposició guanyava l’aval per fer un bosc urbà al portal de Sant Roc.
I, tanmateix, aquesta convergència política contra natura entre l’esquerra i la dreta de l’Ajuntament per anar secundum natura (disculpeu l’acudit), només s’explica per dues raons. Una, perquè s’acosten eleccions municipals i hi ha un enemic comú a abatre: els qui ara governen. I dues, perquè s’aprofita l’ocurrència del bosc urbà -que no deixa de ser un oxímoron- per torpedinar un afer com el de la reconstrucció de l’aparcament del portal de Sant Roc. Vull dir que no sé si Vox, PP i fins i tot el PSC són realment favorables a muntar un parc temàtic boscà al portal de Sant Roc, al centre de la ciutat, o si simplement s’han apuntat de manera oportunista a la batalla d’ERC i BiTer en contra de l’aparcament.
Potser seria bo recordar -ai, la memòria!- qui era favorable, els anys vuitanta, a les dites places dures. Parlo del PSC de Narcís Serra i Pasqual Maragall, que governaven Barcelona amb el PSUC. Seguien l’arquitecte ideòleg de les esquerres urbanístiques del seu temps: Oriol Bohigas. És a dir, de les esquerres catalanes favorables a un urbanisme dit progressista. La plaça dels Països Catalans a Barcelona en va ser el model. Es defensaven les places dures perquè eren intervencions ràpides, austeres, econòmiques, de manteniment senzill i barat, obertes a usos múltiples... Llavors, qui s’hi oposava eren CiU i PP.
Aquest acord entre els extrems polítics terrassencs per fer un bosc urbà, doncs, té un valor que cal relativitzar per les circumstàncies preelectorals. Què acabaria fent el PSC en el cas d’arribar al govern sota la pressió dels sectors industrials i comercials, ja es veuria. Igual que no sabem què acabaria fent ERC si entrés al govern de la mà del PSC per fer majoria. Ja hem vist que per fer president Salvador Illa, Comuns i ERC s’han empassat allò que abans era condició sine qua non per aprovar un pressupost com aturar el Hard Rock de Salou i Vilaseca. O l’ampliació de l’aeroport. BiTer i ERC mantenen una posició coherent en contra de la mobilitat dels vehicles de quatre rodes i, lògicament, en contra de la reconstrucció de l’aparcament del portal de Sant Roc. Tenen arguments i tenen alguns defensors. Una altra cosa és que ERC pensi que si es fa l’aparcament Ballart passarà a la Història per haver anat contra el poble, quan encara no és clar -segons alguna enquesta- si a les pròximes municipals qui serà història és ERC.
Ara bé, més enllà de les gesticulacions polítiques, m’agradaria tenir resposta a dues qüestions. La primera, en relació amb les dades que donen els qui s’oposen a l’aparcament. Seria del tot imprescindible que, per ser creïbles, aquestes dades les elaborés una consultora independent. Per exemple, que el portal de Sant Roc està quatre graus per damunt de la temperatura quan la resta de la ciutat està a 36 -de tota la ciutat?-, és estrany. I afirmar que fent aquest refugi s’estalviarien 7 milions d’euros com diu ERC (tots de cop? Cada any? També incloses les despeses de manteniment del bosc?), em sembla frívol. La segona cosa a respondre, si del que es tracta és de fer-hi un refugi climàtic, és quants terrassencs s’hi podrien encabir -i quants dies i quantes hores- sense fer-se nosa. A quant sortiria anualment l’hora de refugi per persona? O quants anys tardarien els arbres a tenir la dimensió necessària per fer ombra.
De fet, de refugi climàtic ja en tenim un d’enorme al parc de Vallparadís, i aquests dies d’estiu, quan feia tanta calor... el parc quedava buit i s’omplia la piscina. Francament, no tinc prou informació. Però tot plegat no sembla gaire seriós. Si s’ha tardat set o vuit anys a prendre una decisió sobre l’aparcament, què s’ha fet entre tant per part dels que s’hi oposaven? I qui, i des de quan, s’ha fet córrer aquesta ocurrència del bosc urbà al portal de Sant Roc?