Guglielmo Marconi

Mitjantçant aquesta columna, vull ressaltar la tasca impagable del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa. És qui té cura d'informar del contingut de les plaques dels carrers de la vila. Pot semblar una minúcia però val la pena intentar -cada dia- augmentar el nostre cabal de cultura. Un cop dit això, gairebé tothom sap de l'existència del carrer de Marconi. Comença a la carretera de Martorell i s'enfila fins al carrer de Sant Marc, al barri de Ca n'Aurell. Ahir, s'acomplien vuitanta anys de la seva mort. Qui era, però, aquest personatge? Ni més ni menys que un enginyer italià de finals del segle XIX, que va inventar la radiotelegrafia. Amb 35 anys (any 1909) va compartir el Premi Nobel de física amb en Karl Ferdinand Braun.

El seu estudi es basa en els primers experiments orientats a la comunicació telegràfica mitjançant ones electromagnètiques. Va patentar la ràdio i el seu nom es va fer famós arreu del món en aconseguir que aquest invent ajudés a salvar centenars de vides humanes amb motiu dels desastres del Republic i del Titanic (anys 1909 i 1912, respectivament). Més endavant, ningú no li pot qüestionar la vàlua en copsar el gran paper de la ràdio en els grans conflictes mundials del segle XX. Com a exemple anecdòtic, fou ell qui fundà la Ràdio Vaticana (que va inaugurar el sant Pare Pius XI el dotze de febrer de 1931).

A hores d'ara, és evident que la tecnologia ha avançat a passos de gegant. Si ressuscités i conegués internet de ben segur que li agafaria un infart. En qualsevol cas, val a dir que hem de reconèixer-li un paper cabdal en l'avenç dels mitjans de comunicació, en un entorn no gens fàcil i amb pocs mitjans... La qual cosa encara engrandeix molt més la seva obra.

Retornant a l'inici del meu escrit, assumeixo un compromís: rastrejar -de tant en tant- la vida i miracles d'aquelles persones que configuren una guia de carrers municipal ben rica. Encara que només sigui en base a una dita popular ("el saber no ocupa lugar"), no estaria de més fer l'esforç -personal i intransferible- de conèixer l'entrellat del major nombre possible de persones, llocs i temes que donen vida als camins locals. Començant, és clar, pel lloc concret on viu cadascú.