Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, l'Ajuntament, a través del Servei de Polítiques de Gènere, ha anunciat la posada en marxa d'un estudi pioner a l’Estat per analitzar les conseqüències de la denegació de les ordres de protecció en casos de violència masclista.
Segons les darreres dades de l'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els jutjats de Terrassa continuen denegant gairebé sis de cada deu ordres de protecció sol·licitades. Es tracta d’un percentatge que es manté estable des del 2023 i que se situa per sobre de la mitjana catalana (52%) i estatal (al voltant del 40%). Segons Lluïsa Melgares, regidora de polítiques de gènere, durant el 2024 es van incoar 145 peticions d’ordres de protecció als jutjats de Terrassa. "És una xifra molt alta si la comparem amb Catalunya o amb Espanya, on es deneguen un 40% de les sol·licituds. Això vol dir que a Terrassa les dones pateixen una vulnerabilitat més gran, augmenta el risc, es deslegitima el seu relat i sovint es dificulta l’accés a ajudes o es desincentiven futures denúncies", ha advertit la regidora.
"A Terrassa es deneguen el 60% de les ordres de protecció, 20 punts més que la mitjana estatal"
L’estudi, que tindrà resultats per a la campanya de l'any que ve, vol posar el focus en què comporta per a les dones no rebre aquesta protecció, tant pel que fa al risc que afronten, com a la seva credibilitat davant l’entorn i la confiança en el sistema judicial. El treball inclourà testimonis de dones afectades -ateses al SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i al SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada)-, així com una anàlisi jurídica dels processos judicials, un estudi psicosocial de l’impacte i propostes de millora per garantir una protecció més efectiva.
Des del consistori es remarca que una ordre de protecció pot incloure mesures clau, com la prohibició d’aproximació o comunicació per part de l’agressor. Quan aquestes mesures es deneguen, la víctima pot quedar exposada a nous episodis de violència, especialment en els casos on hi ha indicis clars de risc. A més de l’impacte en la seguretat, la denegació pot tenir efectes psicològics i emocionals profunds, com sentiments de desprotecció, frustració i desconfiança en el sistema judicial. Aquesta situació pot afectar el procés de recuperació emocional i la capacitat de la víctima per continuar amb el seu projecte de vida. També es posa de manifest que aquesta realitat pot desincentivar noves denúncies, ja que moltes dones poden desistir de continuar el procés judicial per por de represàlies o per manca de suport institucional.
La regidora ha remarcat que l’estudi serà "molt valuós" i es durà a terme en col·laboració amb una universitat, per tal de garantir una metodologia científica i rigorosa: "Es farà amb dones de Terrassa que atenem des dels serveis municipals, de manera que tindrem informació de primera mà i conclusions reals sobre la situació al nostre municipi. Creiem que serà un treball pioner i de gran valor per millorar les polítiques públiques de protecció i acompanyamen". L’objectiu final és que aquest estudi serveixi per dissenyar polítiques més efectives i revisar protocols entre serveis socials, cossos policials, serveis d’atenció i jutjats, per tal de garantir una protecció real i integral a les dones que pateixen violència masclista.
Més de 800 atencions a Terrassa
Entre gener i setembre de 2025, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), ubicat a la Casa Galèria, ha atès 843 dones adultes, de les quals 413 (un 49%) estaven en situació de violència masclista. La xifra suposa un descens de 4 punts respecte a l’any 2024, quan representaven el 53% del total d’atencions.En paral·lel, el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), gestionat per la Generalitat de Catalunya, ha atès 525 dones en el mateix període.
Pel que fa als cossos de seguretat, aquests han instruït 399 casos relacionats amb violència de gènere i violència sexual: 340 de violència de gènere i 59 de violència sexual, unes xifres que es mantenen estables respecte als darrers anys.A més, segons les dades judicials més recents, els jutjats de Terrassa van registrar 957 denúncies per violència de gènere, un augment del 20,7% respecte a l’any anterior i que representa el 34,5% del total de denúncies de tota la comarca del Vallès Occidental. La tinenta d’alcalde d’Acció Social, Patricia Reche, va recordar que “darrere de les xifres hi ha noms, històries. La violència masclista ens afecta i ens interpel·la com a comunitat”.
Les activitats commemoratives del 25N a Terrassa
El programa del 25N a Terrassa inclou una jornada de formació el 21 de novembre sobre violència masclista digital, amb expertes com Laia Serra, Elisa Garcia-Mingo, Núria Becerra i Magalí Garrell. El 25 de novembre es proposa penjar papallones als balcons com a símbol de rebuig i recordar les germanes Mirabal, i al vespre hi haurà concentracions simultànies als districtes amb lectura del manifest i accions reivindicatives. El 27 de novembre, xerrada de la periodista Cristina Fallarás sobre el poder dels testimonis de les dones. Per als joves, hi haurà cinefòrums el 20 i 28 de novembre i l’obra “Sí, Sí, Sí” el 13 de desembre. El programa complet, amb més de 40 activitats, és disponible al web del Servei de Polítiques de Gènere.
