La curiositat és una propietat innata del nostre cervell que depèn de la nostra química cerebral. Quan alguna cosa crida la nostra atenció, es pot dir que es modifica aquesta química i provoca avenços extraordinaris.
D’aquesta manera, ens prepara per retenir més informació i augmenta la nostra capacitat d’aprenentatge gràcies a la dopamina. Per això sempre ens resulta més fàcil aprendre sobre el que ens interessa, sobre allò que ens atrau, ens fascina i ens motiva.
La curiositat està molt relacionada amb la motivació de cadascú de nosaltres perquè sota aquesta característica s’agrupen un conjunt de fortaleses cognitives que impliquen l’exploració, l’adquisició i l’ús de coneixements a partir d’una actitud d’obertura a allò que desconeixem i a la recerca de novetats. Curiositat estretament lligada amb la motivació personal, sigui intrínseca, que implica fer un comportament perquè és molt gratificant per al nostre propi gaudi personal més que pel desig d’alguna recompensa externa, o bé extrínseca, que es produeix quan estem motivats per fer un comportament o participar en una activitat per guanyar una recompensa externa o evitar conseqüències negatives.
Un estudi l’any 2007 va revelar que un gen específic que és present en algunes espècies d’aus solitàries canviava amb el temps. Les mutacions en aquest gen, conegut com a DRD4, s’han associat als humans amb l’interès d’una persona per cercar novetats. Però tant si aquest gen ha mutat com si no, les persones, des del seu naixement, són curioses per naturalesa, de fet, si els nadons no tinguessin curiositat, mai no aprendrien res i no hi hauria desenvolupament. La curiositat és un incentiu per posar en pràctica la nostra capacitat d’aprenentatge i en els nostres primers anys de vida som extremadament curiosos (els nens sempre s’ha dit que són esponges), perquè tot és nou per a nosaltres, facultat que no perdem mai al llarg de les nostres vides.
La curiositat mostra diferents arestes perquè en els inicis de la vida la utilitzem bàsicament per recollir i emmagatzemar informació, i promou mecanismes de memòria cerebral i a mesura que anem creixent, aquesta mateixa curiositat deriva vers la cerca del reconeixement propi i l’eliminació de les incerteses de futur. En projecció ser curiosos ens proporciona d’entrada la informació necessària per poder créixer i es va adequant al fet de garantir la nostra supervivència. Tot i això, la curiositat té un cost. El fet que els humans puguem imaginar alguna cosa no vol dir que hagi de funcionar, almenys no al principi. De vegades, el que està en joc és relativament baix i el fracàs és una part saludable del creixement. Per exemple, quan som nadons som perfectament capaços de gatejar, però decidim intentar caminar perquè hi ha més a veure i a fer quan estem drets. La curiositat ens porta a posar-nos dempeus i continuar investigant i creixent.
La curiositat forma part de la naturalesa de l’ésser humà. És una eina evolutiva fonamental que ajuda que explorem el medi i ens enfrontem als estímuls que s’hi troben.
Les persones que la cultiven tenen moltes més possibilitats que li vagi millor a la vida. Tots aquests coneixements poden ser usats a favor nostre. La carència pot eliminar la motivació per fer coses o potser generar estats d’ànim depressius perquè la introspecció i l’anàlisi personal no deixar de ser un exercici de curiositat.
Finalment, la curiositat es concep també com una virtut intel·lectual, que fomenta la lectura, l’aprenentatge, anar a museus, viatjar… En resum, un factor essencial per aprendre a moure’ns al món, amb les seves normes, rols i costums.