Diuen que el coneixement és poder, però crec que això no és ben bé així…
El poder autèntic està en la capacitat d’aplicar aquest coneixement, no només en tenir-lo! És a dir, la clau de l’èxit és saber què fer-ne, d’aquest coneixement…
Si jo sé que fumar és perjudicial i mata, però continuo fumant, el coneixement em converteix en un il·lús, l’autèntic poder és deixar de fumar perquè el coneixement em diu que això no és bo! Jo sé que necessito dormir hores, però continuo anant a dormir tard, jo sé que el mòbil ens roba moltes hores al nostre dia a dia, però continuo dedicant-hi hores i hores, jo sé que segons què mengi la meva salut se’n ressent, però ho continuo menjant…
Aquest és un dels enormes reptes que tenim amb nosaltres mateixos, però també amb les noves generacions. Saber aplicar tot allò que ens expliquen i diuen; entendre que el coneixement, allò que està provat i demostrat només, funciona si ho apliquem. Que les paraules que diem i les promeses que fem no són res si no van acompanyades d’accions…
I no és gens senzill, eh! Saber separar el gra de la palla i centrar-me en allò que haig de fer. Reconèixer els meus defectes i posar-hi remei, estar centrat i enfocat en allò que em toca fer i en allò que sé que em farà bé.
Una de les parts més tristes de ser entrenador és quan a un esportista li detectes el punt dèbil, allò que li dificulta convertir-se en qui realment pot ser, però, tot i això, tot queda en res. Mai sabré si és la mandra, la famosa zona de confort o la manca de fam qui fa que les paraules se les emporti el vent i que allò que podria ser ja mai brillarà amb la seva força màxima.
Però això també ens pot passar amb algú molt proper i que estimem moltíssim, oi? Segur que tots els que sou pares sabreu de què us estic parlant. Llavors només ens queda continuar fent de pares i, per sort o per desgràcia, confiar en el que sempre em diu una molt bona amiga: “No pateixis, la llavor la tenen dins i algun dia acabarà florint”.