La por d'anar sol

Llistes unitàries per anar a eleccions el 21-D? En discrepo frontalment. Mentre la corrupció campa -a tort i a dret- anem assistint periòdicament a suposades refundacions de diferents formacions polítiques. Per triar-ne un parell de prou recents, citaré els casos del PP i CiU. Una manera ben hàbil, al meu entendre, d'amagar la pols dessota la catifa. Cadascú que carregui el mort.

Estic cansat d'enganyifes. Quants cops ens han fet votar, els darrers anys, al Principat? Més encara: ha servit d'alguna cosa? Sovint hem vist tripijocs dels propis dirigents per assolir reptes de caire personal, allunyats del bé col·lectiu. No cal endinsar-se en més detalls. Ben bé són a la retina de tots plegats. Pretendre encabir, al mateix sac, opcions i objectius totalment oposats garanteix el que diu un adagi: "Després de les rialles, vénen les ploralles". L'esclat final és dels que fan època. La fusió es converteix en fisió… Per contra, si ho fessin -per exemple- PP i la seva marca blanca, C's, s'eliminarien dubtes.

CiU mai no havia estat independentista. Fins que, arran de la mani de juliol de 2010, s'adonà que ho tenia xungo. En canvi, ERC trià una línia predeterminada des d'un principi. Clar i català. Per tant, què entenc que cerca l'actual PDeCAT? Cap altra cosa que evitar la seva mort política i enterrament consegüent. Amb ERC, això es difumina.

Una nova qüestió: algú dels convergents em pot dir el motiu pel qual van foragitar la moderació de Duran i Lleida i Ramon Espadaler? De ben segur que sospesen fer el mateix amb en Santi Vila. Al cap i a la fi, no li puc negar que ha palesat més enteniment que la resta de membres del govern, quan el tren de la DUI anava al penya-segat. Fent un pas més enllà, quan el vaixell s'enfonsa, les rates fugen del cau. Interpreto així la fuga d'en Puigdemont a Brussel·les. On és el principi de solidaritat amb la resta de membres del seu equip? Que no m'enredin perjurant que intentant internacionalitzar el problema polític se'ls dóna un bon cop de mà. Més aviat ho complica tot força. No combrego amb en Felipe González. Però, en l'anàlisi de l'actitud d'en Puigdemont, sí. Ho deia l'escriptor italià Carles Dossi: "Es refusa la solitud perquè són pocs els qui troben companyia amb si mateixos". Avís per a navegants!