Ja sé que tenim per davant unes eleccions al Parlament de Catalunya el dia 21 de desembre, que són històriques i molt importants per intentar superar el "shock" polític i social en què estem immersos. Però una setmana abans, concretament, el dia 14 de desembre, els ciutadans i ciutadanes de Terrassa majors de 16 anys estem cridats i cridades a participar en el procés d'elecció d'un nou síndic o síndica. (Encara que l'Ajuntament no hi posi excessives energies ni mitjans per fer-ho saber a tota la ciutat.)
I per què es important que hi hagi una gran participació demà, dia 14 de desembre?
Doncs, molt senzill. Portem més d'un any sense síndic a Terrassa, després de la dimissió de l'anterior síndica.
La tardor de l'any 2016 , el govern municipal (PSC- PDeCAT) impulsa un procés participatiu, a partir de la interpretació que fa del nou reglament. Durant aquest procés i davant la passivitat i incompetència del govern municipal, apareixen una sèrie d'errors i despropòsits que fan que, finalment, la gran majoria d'entitats socials de la ciutat, juntament amb el síndic de Greuges de Catalunya, que es va veure obligat a actuar, demanessin i exigissin al govern municipal que anul·lés el procés i se'n fes un de nou. Finalment així va ser.
I després d'uns mesos més (vuit en concret), l'Ajuntament va posar en marxa un nou procés de participació que finalitza el proper 14 de desembre.
Aquest cop s'ha prescindit del mètode de suport o votació electrònica que tants problemes va donar, en l'anterior procés, i s'ha apostat per un sol dia de votació presencial, el dia 14 de desembre. També es va constituir una comissió mixta formada per l'Ajuntament i representants de les entitats ciutadanes per poder fer el seguiment i garantir l'equitat i transparència del procés.
Quatre candidats s'hi han presentat: Isabel Marquès Amat, l'anterior síndica; Jordi Estapé Madinabeitia (l'únic supervivent de l'anterior i indigne procés que es torna a repetir); Roger Peiró Carbonell, i José Miguel Sanz Martínez. La figura d'una sindicatura (com una oficina independent, plenament equipada de recursos i amb les persones necessàries per tenir un bon equip) és una eina molt necessària per a tots els ciutadans i ciutadanes, per tal que puguin gaudir d'un punt de referència, on siguin escoltats i atesos davant qualsevol vulneració dels seus drets, i especialment les que vinguin provocades per l'Administració, en la seva gestió del dia a dia.
En la societat en què vivim, on tots els sistemes de convivència són imperfectes i molt millorables, amb un sistema democràtic que fa aigües per tot arreu, és imprescindible tenir mecanismes de garantia per a la no vulneració dels DDHH. I així ho estableix la pròpia Carta de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, signada per més de 400 municipis europeus (entre ells el de Terrassa) l'any 2000, on s'estableix la necessitat que els municipis contemplin aquesta figura (a Catalunya ja són més de quaranta municipis els que la tenen, encara molt pocs).
Per altra banda, quan hem estat víctimes d'un Ajuntament governat per persones (no totes per sort) que no creuen gens en aquesta figura democràtica i s'han dedicat, de forma sistemàtica, a posar pals a les rodes perquè no prosperés, cal que la ciutadania demostri a aquests governants que tenir una figura de síndic o síndica que treballi pels drets de tothom és avançar directament cap a un model de democràcia més just i també més real.
És per això que us demano que el dia 14 de desembre, entre les 9:30 i les 20 hores, aneu a donar el vostre suport a un dels quatre candidats als punts de votació següents: Oficina d'Atenció ciutadana, a la plaça de Didó, 5; al centre cívic Montserrat Roig, a l'avinguda de Barcelona, 180; al centre cívic Alcalde Morera, a la plaça de Can Palet, 1; al casal cívic Can Parellada, carrer d'Amèrica, 33; al centre cívic Maria Aurèlia Capmany, avinguda d'Àngel Sallent, 55; al centre cívic Avel·lí Estrenjer, plaça de la Cultura, 5, o al centre cívic President Macià , Rambla de Francesc Macià, 189.
Terrassa necessita despertar i anar agafant consciència de la importància de treballar pels Drets Humans, al nostre entorn més immediat, com a pas fonamental per aconseguir el dret a la ciutat, o sigui viure en una ciutat justa, equitativa, no discriminatòria, democràtica, solidària i lliure...
Demà tenim una oportunitat, anem a votar per tenir el nostre síndic o la nostra síndica.
.