Saber envellir

La vellesa pot esdevenir un drama per als qui situen l pròpia il·lusió en la bellesa de la joventut. Aquestes qualitats, però, són més aviat físiques. Per contra, la darrera etapa de la vida ens ofereix, si ho sabem aprofitar, molts altres avantatges morals: experiència, seny, reflexió, meditació i coherència. La grandesa del vell rau en l'esperit.

El cert és que els anys ens van caient al damunt. De tota manera, hi ha qui sap dur aquest "vestit" de manera diferent. No tenen en compte l'edat que els marca el seu document d'identitat. S'han convençut que l'agilitat i habilitats mentals marquen molt el propi esdevenidor… Fins i tot, tant dones com, mai no es plantegen tenyir-se el cabell. O comprar-se una perruca si perden cabell.

Una gran qüestió d´educació moral és acceptar les edats de la vida. Aquesta acceptació exigeix, primer de tot, tenir clar que el nostre pas per allò que alguns anomenen "vall de llàgrimes" desemboca a la vellesa. Per això mateix motiu, a mi m'agrada fer broma i gresca tot fent un joc de paraules, contrastant la vellesa amb la bellesa. Tot és qüestió de capgirar la primera lletra.

L'home no està fet per a viure perpètuament damunt la terra. Això, en sí mateix, ja és una primera saviesa. Fora del cristianisme, aquesta saviesa potser genera una resignació trista. Sobretot, perquè, des de la vessant religiosa un creu en el més enllà. En canvi, quan no es té arrelat aquest concepte, tot queda subscrit en aquesta vida.

Dins d'aquesta reflexió gairebé filosòfica, alguns apuntaven la necessitat d'anar-se preparant. L'home està dins del temps. Tot té lloc al seu voltant…i ell passa. Aquells que hem conegut joves resten sempre joves per a nosaltres. En la poesia, hi ha autors que han cantat el descabdellament del temps, però al cap i a la fi l'home és ple de contrastos i de manques de lògica.

No ha d'ésser la societat qui ens marqui les edats. Depèn molt de cadascú… Sense permetre que el materialisme ens enverini.L'home té necessitat de l'ànima, d'allò que li parla. I, a mesura que el cos es blega, encara té molta més necessitat…