El 14 de març, coincidint amb el Dia Mundial de les Altes Capacitats, Terrassa acull el segon Congrés dedicat a aquest àmbit.
Una jornada que, amb aquesta segona edició, es consolida com un espai de trobada i reflexió per a famílies, professionals, educadors i institucions que treballen per visibilitzar i acompanyar els infants i joves amb altes capacitats. Més enllà de ser una jornada formativa, el congrés és una oportunitat per posar al centre una realitat que sovint continua sent poc visible: la diversitat intel·lectual i els reptes que afronten moltes famílies quan aquesta no és reconeguda o compresa.
A la nostra societat encara persisteixen molts tòpics i simplificacions quan es parla d’altes capacitats. Sovint s’associen exclusivament a notes excel·lents o a talents extraordinaris en determinades disciplines, però la realitat és molt més complexa que aquests estereotips. Parlem de ments inquietes, de persones amb una gran curiositat, sensibilitat i creativitat, que moltes vegades es troben amb desafiaments emocionals i socials que no sempre són reconeguts ni entesos. Per això és fonamental trencar mites i entendre que les altes capacitats no són sinònim d’èxit garantit. Sense el suport adequat, molts infants i joves amb talent poden sentir-se desmotivats, desconnectats o fins i tot incompresos.
De fet, una de les grans preocupacions que centren aquest congrés és la invisibilització que encara pateixen molts infants i joves amb altes capacitats. En molts casos, passen anys sense ser identificats, fet que pot provocar frustració, desmotivació o desconnexió amb l’entorn escolar.
Quan el sistema educatiu no és capaç de detectar aquests perfils o d’oferir els estímuls adequats, el talent pot quedar ocult i, en alguns casos, derivar en situacions de fracàs escolar o malestar emocional. Per això aquest congrés és tan important i necessari; perquè ens permet ampliar la mirada i entendre que les altes capacitats no són un privilegi, sinó una manera de percebre el món que necessita ser acompanyada, identificada, respectada i estimulada.
Aquestes realitats no són teòriques: tenen nom, tenen rostre, tenen veu. Són infants i joves que, de vegades, han après a abaixar el cap per no cridar l’atenció o a dissimular el que saben per no incomodar. Infants i joves que han après a fer-se petits quan, justament, hauríem d’ajudar-los a créixer. També són alumnes que poden córrer el risc de desconnexió escolar quan el sistema educatiu no aconsegueix respondre al seu ritme o a la seva manera d’aprendre. I, en alguns casos, també pateixen una altra realitat encara poc visible: l’assetjament escolar.
Per a moltes famílies, aquest camí és especialment complex. Sovint són els pares i mares els primers que detecten que els seus fills tenen una manera diferent d’aprendre, de pensar o de relacionar-se amb el món. Però també són qui es troben amb més incerteses: com interpretar aquests comportaments, a qui recórrer o quins recursos existeixen per donar suport als seus fills. En aquest context, espais com IVIRA, l’Associació de Famílies amb Altes Capacitats de Terrassa, o el Congrés d’Altes Capacitats que anualment organitza aquesta entitat, esdevenen essencials perquè permeten compartir experiències, generar coneixement i construir xarxes de suport.
Una de les idees centrals que travessa tot el congrés és la necessitat de construir una mirada més àmplia sobre la diversitat intel·lectual. Reconèixer les altes capacitats no és privilegiar uns alumnes per sobre d’altres, sinó garantir que tots els infants puguin desenvolupar el seu potencial en condicions adequades. En aquest sentit, identificar i acompanyar aquests perfils és una qüestió d’equitat educativa.
Des de l’àmbit institucional, l’Ajuntament de Terrassa ha reafirmat el seu compromís amb aquesta causa. La commemoració anual del Dia Mundial de les Altes Capacitats i iniciatives com aquest congrés reflecteixen la voluntat de situar aquesta qüestió dins de les polítiques de diversitat i inclusió de la ciutat. L’objectiu és avançar cap a un model educatiu i social en què cap infant quedi sense identificar i cap família hagi d’afrontar aquest procés en solitari.
Al capdavall, parlar d’altes capacitats és parlar de talent, però també de responsabilitat col·lectiva. Cada infant té una manera única de pensar, sentir i aprendre, i la societat té el deure d’oferir les condicions perquè aquest potencial pugui créixer. Congressos com aquest contribueixen precisament a això: a obrir espais de diàleg, a generar coneixement i a recordar que la diversitat intel·lectual és una riquesa que cal cuidar.
Perquè quan el talent és reconegut i acompanyat, no només creixen els infants i els joves que el tenen, creix també tota la societat que és capaç de fer-lo possible.