La revolució francesa

En aquestes últimes jornades hem pogut assistir, en directe i diferit, pels diferents mitjans de comunicació i xarxes socials, a l'extraordinària mobilització que en el país veí han organitzat per tal de poder vèncer el sempre poderós "establishment" de les classes més altes i governatives de la vella França.

Una pujada d'impostos en els carburants ha estat el detonant de tota una sèrie de conflictes socials que des de fa dècades arrosseguen els francesos sens dubte fruit de la seva barreja de cultures i nacionalitats que l'època colonial i guerres històriques van acabar sedimentant.

França és una societat molt desigual en elements de component sociològic, econòmic, cultural i religiós. La diversitat en l'origen de la seva població ha fet que les últimes crisis que ha patit, com tots els països europeus, i les seves diferències en els diversos col·lectius que l'habiten hagin acabat generant un polvorí que mostra la seva feblesa a qualsevol estirabot que se li presenta.

La França escanyada, la que paga impostos i treballa per sostenir el país, s'ha cansat de ser l'ase dels cops i s'ha emmirallat en la seva història per lluitar contra la situació actual de decepció.

Ja abans de la seva gran revolució les classes socials eren la noblesa, el clergat i l'estat pla, sent aquest últim el que una gran quantitat del seus pertanyents eren els encarregats de pagar impostos, sense tenir cap dret, eren els que es coneixien com el tercer Estat i també els que apostaven per defensar la seva situació en forma de combat al carrer. Ja tots sabem com va acabar la cosa, reis decapitats i gran embolic.

I ara més de dos segles després la França moderna torna als seus ancestres per recordar al poder que la lluita del poble té un sentit de dignitat i força, d'embat i vigor, capaços d'assolir qualsevol objectiu proposat per la voluntat d'un col·lectiu crescut. El moviment de les armilles grogues ha deixat enrere els mosquets, pistoles i canons però ha mostrat la voluntat, l'embranzida apassionada i la bravesa de l'esperit per defensar allò que com a societat han sabut generar. No han perdut ni un mil·límetre del seu convenciment en la força del grup, en la determinació de la seva lluita. França, titllada moltes vegades de xovinista, ha tornat a demostrar el valor de la unitat davant les vicissituds, ha tornat a fer nova una antiga dita xinesa: "Quan les persones treballen amb una sola ment, poden moure fins i tot la muntanya".

Una vegada més "liberté, égalité, fraternité".

* L'autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com