Terrassa loves music

Demà, dimecres, comença el Festival de Jazz de la nostra vila. Enguany, assolim la fita de l'edició número 38. Una manifestació cultural que referma el nom de Terrassa arreu del món. No parlo de situar-la perquè sempre ho he adjudicat a d'altres fets com el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, la indústria tèxtil, el món casteller i l'oferta universitària egarenca. En tot cas, el jazz ha esdevingut un esglaó més d'aquesta escala.

Així, prenc com a referència una curiosa frase del gran Federico García Lorca. Concretament en afirmar que "les úniques coses que EUA ha donat al món són els gratacels, el jazz i els còctels". Si fa no fa, Terrassa també té un pou de temes on triar i remenar. És evident que som davant d'una música que trenca esquemes, palesa un suport especial a la llibertat d'expressió, esperona la innovació artística del jovent (sobretot pel que fa als d'entorns més marginals), agermana els pobles i fins i tot afavoreix la igualtat de gènere.

També és bo recordar -tal com deia el compositor i pianista nord-americà George Gershwin- que "la vida és com el jazz. Va molt millor quan improvises". Per davant tenim dinou dies d'oferta variada i atractiva. Amb un munt d'actes que ens faran sortir al carrer i enfortiran els lligams de germanor entre tots plegats. Bo i prenent un refresc en una terrassa, conversant amb amics i gaudint del sol que -cada dia que passa- escalfa més i més. Com a cirereta del pastís, no oblidem que commemorem els 25 anys de vida de la Nova Jazz Cava. Un espai consolidat emblemàticament dins d'aquest món tan glamurós. Entre d'altres, possibilita que l'oferta en jazz no sigui purament estacional. Tot l'any hi ha possibilitat de trobar programació per als "fans" d'aquest estil. Realment ve a ésser una família de gèneres musicals variats, amb un origen afroamericà. Això sí, sempre ha estat un espai obert a influències d'altres cultures, fent molt d'èmfasi en el ritme del swing i el valor de la improvisació. Només cal que els egarencs fem gala del nostre "terrassenquisme". Emprant aquest terme, demano que siguem acollidors i empàtics envers les persones que ens visiten. Serà un motiu més que els incitarà a repetir, duent nous amics que publicitaran la bella Ègara.