En aquests temps de fugacitats virtuals, en què tot caduca ràpid, la comissària Claudia Elies va pensar que l’atzar, encara que sembli paradoxal, podia contenir precisament l’amplitud i la mirada perfectes per guiar un recorregut itinerant com aquest. “I, de sobte, l’atzar” es diu l’exposició d’obres de la Col·lecció del MACBA que des d’aquest divendres està instal·lada a la Sala Muncunill, un lloc en el qual, en paraules d’Elies, la mostra “respira de manera especial”. Per la seva amplitud, per la seva llum, perquè el ruixat de paraules de Joan Brossa sembla creat per ser allà, perquè es diria que l’assortiment de postals d’Arcs del Triomf d’Oriol Vilanova van ser recollides per a aquest destí espacial.
L’atzar, “aquest germà rebel de la lògica”. La frase l'ha recuperat Joan Salvador, tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, en el seu breu discurs d’obertura de l’exposició “I de sobte, l’atzar. Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció MACBA”, comissariada per Claudia Elies. L’atzar, sí, és “com aquell cosí que es presenta a casa teva a les 3 de la matinada, vestit de torero, per comunicar-te que t’ha tocat la loteria”, feia broma el regidor, orgullós de la col·laboració a tres bandes (Ajuntament, MACBA i Diputació) que ha portat a Terrassa, per primera vegada, obres del museu d’art contemporani en una exposició itinerant “de primer nivell” que va començar el 2025 i acabarà el 2028. A la Sala Muncunill romandrà fins al 14 de juny del 2026, preparada per a les visites convencionals i per a exploracions educatives, incloses les d’alumnes d’escoles d’educació especial de Terrassa.
- Obra de Joan Brossa present a la mostra
- Alberto Tallón
A aquesta voluntat “de fomentar la cultura participativa i inclusiva” s'ha referit Mònica Mateos, coordinadora de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, en la seva intervenció. El programa de l’organisme provincial mitjançant el qual s’organitzen aquestes mostres viatgeres, amb la col·laboració del MACBA i ajuntaments com el de Terrassa, fa 25 anys i manté l’objectiu de “acostar l’art al territori”. Per a Claudia Segura, cap del departament de Col·lecció del MACBA, la iniciativa és “una oportunitat fantàstica” per eixamplar l’abast de l’art; per portar-lo “més enllà de Barcelona i del propi MACBA”.
Claudia Elies, comissària, diu que la instal·lació respira “de manera especial” a la Sala Muncunill
Les incerteses, els destins i les casualitats són els eixos centrals d’un projecte que compta amb un altre element subjacent descobert per Claudia Elies quan estudiava la conceptualització de la mostra: l’aigua, recurrent, diversa. “Quant plau de Déu que la fusta peresqua, en segur romp àncores i ormeig”, va deixar escrit Ausiàs March a l’obra “Per haver d’amor vida”. Diu la comissària Elies respecte el fragment de l’obra de March: “Tot i haver estat escrit fa més de cinc segles, manté una vigència plena. En aquesta poesia ja s’aplegaven moltes de les idees que es proposen pensar aquí”.
A més de Terrassa, han estat o seran receptors de la mostra Badalona, Granollers, Manresa, Martorell, Mataró, Ripollet, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. El contingut de l’exposició s’adapta a cada format.
