Una gran manifestació va recórrer el centre de Madrid, diumenge passat, per fer sentir la veu i la reivindicació de la " España vaciada". Un terme un pèl forçat o, si voleu, poc escoltat, però que ja ha esdevingut norma, per explicar l'existència de milers de pobles, en perill de desaparició. Des d'aquell ja llunyà "Teruel existe", ha plogut molt, i el problema ha anat creixent fins al punt d'esdevenir un dels principals problemes del país. Quan parlo de país, parlo d'Espanya i, lògicament, en aquest concepte, hi entra Catalunya, agradi a alguns, o no. El problema, el tenim tots plegats, i no perquè conformem un sol país, un sol Estat, sinó perquè aquí mateix podem parlar de la "Cataluña vaciada", o Catalunya buida.
La imatge de despoblament, per a molts, eren pobles de Sòria, Zamora, Segòvia... Terol, Hosca... I tantes altres províncies, però sobta quan portem aquest problema a Catalunya. Aquí, molta gent no s'imagina que amb tantes ciutats grans, i set milions i mig d'habitants, puguem tenir territoris molt poc habitats. Doncs sí. Tenim el mateix problema, i la mateixa situació que províncies molt llunyanes.
Per posar algun exemple proper, puc explicar que a la comarca del Berguedà tenim sis pobles de menys de cent habitants. I, d'aquests sis, Sant Jaume de Frontanyà i Gisclareny són els més petits de Catalunya, amb menys de trenta habitants. I, si anem a la del Solsonès, en trobarem dotze de menys de 300 habitants, i si anem a unes quantes comarques de la província de Lleida veurem unes quantes dotzenes de pobles, en situació similar.
No tenim aquí una situació diferent de la dels nostres veïns més propers, o més llunyans, resultat d'unes polítiques de concentració urbana, i deixadesa del món rural, en general. No ha existit una política de país capaç de portar serveis essencials a llocs amb poca gent. El principi que ha manat sempre és el d'afavorir la concentració, en detriment de la població. Tants caps, tants barrets, pot servir per anar a votar, però no per desenvolupar un país, de manera harmònica i racional.
El resultat és una Catalunya buida, que si es continua buidant deixarà un immens rerepaís sense població o amb una petita població envellida, que no podrà fer front al manteniment adequat del territori. I un territori desequilibrat és un territori malaguanyat, del qual no es treu profit, i fàcilment destructible per les inclemències del temps o els incendis. Així estem, i d'aquí que ens haguem sumat a determinades accions dels promotors de la "España vaciada" començant per conscienciar els governs que ja no callarem fins a trobar solucions a les reivindicacions, llargament desateses.
De fet, hi ha uns primers símptomes en tots els partits del poder que poden tenir aquests territoris, si s'ajunten i promouen accions contundents. És evident que, en temps electorals, alguns fan veure que els preocupa la situació, per passar a oblidar-la d'aquí a un parell de mesos, però altres tenen clar que aquest tema ha vingut per quedar-se i per obligar a fer canvis importants en les lleis futures. Un primer compromís és tenir coberta tot Espanya de banda ampla, d'aquí a 2021. Hem escoltat promeses similars, anys enrere, sense haver-se fet realitat. No n'hi ha prou amb promeses. Aquestes s'han de reflectir en pressupostos, en obligacions, en imposicions a les grans empreses de serveis, en innovacions en matèria d'impostos, en facilitats per a noves implantacions agrícoles, ramaderes, forestals... En fi, en seguirem parlant, en els propers mesos i anys, però he volgut deixar clar que el clam escoltat a Madrid és un clam també català. A vegades, ens creiem diferents o més espavilats en no caure en greus errors, quan aquí hem seguit el mateix camí que tants altres indrets.