El breu i estrambòtic hivern toca a la fi, i l’arribada del bon temps ens anuncia el retorn del perill a les carreteres, dites secundàries i rurals.
Els darrers dies n’hem tingut la prova amb l’aparició de nombrosos ciclistes i les primeres colles de motoristes. Els qui les fem servir per qüestió de vida, en algun d’aquests pobles, preveiem resultats molt negatius.
Em refereixo a la previsió d’incidents i accidents. Es comprèn l’atracció per anar a carreteres plenes de revolts, amb bons paisatges i alguns restaurants per fer-hi parada, però la majoria dels usuaris no són conscients de l’immens perill a cada revolt, a cada racó, de traçats planificats cent anys enrere, i que esperen remodelacions i renovacions des de fa decennis.
Mentrestant, els que les agafem cada dia coneixem els revolts, els trams perillosos, els que tenen el ferm en mal estat, els llocs habituals de pas de fauna salvatge, els perills que comporten els vedells que pasturen amb les seves mares i que tot sovint s’escapen per sota del filat a la recerca d’herba fresca que veuen als vorals de la carretera, etc.
En aquestes carreteres, no cal mirar les limitacions de velocitat per saber i entendre que la prudència ha de ser màxima, en tot lloc i moment, per totes aquestes circumstàncies que he esmentat, que s’afegeixen a les que porten els mateixos usuaris. S’ha de fer atenció a tot, però, en primer lloc, a circular per carreteres estretes no habituals per a molts dels conductors. Es fa difícil per a molts creuar-se amb altres i mantenir el control i la serenitat per evitar el xoc. I veure aparèixer alguns camions, carregats de fusta, o autocaravanes immenses, a més de furgonetes, a velocitats inadequades produeix vertigen.
Si a tot plegat hi sumem algun corredor a peu, més enllà una colla de ciclistes, i una colla de motoristes els vol passar a tots plegats, comprovarem l’enorme complexitat i perill a cada moment i a cada lloc. I ara, ja no tenim només els ciclistes de la comarca o comarques veïnes, sinó que gràcies a les elèctriques, hi ha colles que venen de distàncies molt més grans, i compliquen encara més el trànsit per vies no pensades per a aquests volums i intensitats.
Ho he dit en anteriors ocasions en aquestes mateixes pàgines, que molts dels accidents es produeixen per falta de domini de la màquina que es porta, i poca experiència en conducció per vies no urbanes. Si qui s’enamora d’una moto no té clares les prestacions que dona, ni està degudament preparat per dominar-la i per anar per espais molt complicats, millor que es dediqui a altres esports. En cas contrari, patirà ell i ens farà patir a tots, amb possibles conseqüències fatals per al conjunt. Millor evitar-ho.