Llegint l'article del Diari, de dissabte passat, "Cómo se cocinó la historia más inesperada", m'han sorgit algunes reflexions que m'agradaria exposar. Es parla de 45 mil visites porta a porta de TxT. A Terrassa hi ha al voltant de cent mil habitatges i, si sumem comerços, bars i altres, podríem arribar, estirant molt, a un número de tres vegades aquells 45 mil. Per tant, haurien d'haver visitat "porta a porta" un de cada tres. Jo no conec cap persona que l'hagin visitat, i el mateix passa als meus coneguts. Quina casualitat que desenes de persones no hagin estat entre els afortunats, ja que l'estadística diu un de cada tres habitatges (!). Penso que aquestes dades, segurament proporcionades per TxT, semblen una exageració. Si per a ells fer visites porta a porta significa posar propaganda electoral a les bústies o davant la porta de casa la majoria de partits també hem fet molts milers de visites.
Parlant d'exageració en dades o gestos, voldria recordar la gesticulació del senyor Ballart quan va abandonar el càrrec d'alcalde de Terrassa, estripant públicament el carnet del partit que des de molt jove el va portar fins allà (va ser regidor en quatre mandats, des de 2005 fins a 2017). Sense el partit, no hauria arribat tan lluny. Va dir que ho deixava per les fortes pressions rebudes de lobbies i poders econòmics en contra del procés de municipalització de l'aigua. També del PSC. És estrany això, perquè el seu substitut, l'alcalde Vega, ho va portar a terme de forma ràpida i exitosa. Potser buscava el victimisme.
L'article també diu que el senyor Ballart va marxar per l'aplicació del 155, en un gest d'honestedat. Entenc que es vegi així, ja que ha jugat amb prou ambigüitat perquè quedi aquesta imatge. Però recordem que, després de l'aplicació del 155, trenca la coalició amb CiU i reordena el seu govern monocolor PSC, amb la idea de continuar. El que va passar és que, uns dies després, li anuncien que es presentarà una moció de censura i que pot ser guanyadora. El primer alcalde de Terrassa que hauria d'abandonar el càrrec per aquesta circumstància. Massa dur per a la seva imatge pública, que tant ha cuidat.
A la darrera campanya electoral, un mitjà fa públic que el senyor Ballart va cobrar dietes de la Diputació alhora que era alcalde, segons els documents que ell havia aportat i que es poden trobar al portal de transparència de l'Ajuntament. Res a dir, doncs és legal. La contradicció apareix quan es recorda que s'havia compromès a no cobrar cap dieta al marge del seu sou d'alcalde. Per xarxes, es diu que ho havia donat al PSC. Si fos així, tindria una prova documental amb la donació al partit, per tal d'utilitzar-la a la seva declaració de renda (jo l'he rebuda quan s'ha produït). Hom pensava que aprofitaria els dos debats públics a què havia d'assistir, amb altres candidats, per explicar-se. Doncs no, aprofita l'avinentesa per anunciar que abandona la campanya electoral, denunciant joc brut contra ell. Ara bé, un cop passats els debats, torna a reprendre la campanya, ja no ha de donar explicacions públicament. Altre cop el victimisme. En definitiva, el senyor Ballart es troba més còmode actuant a les xarxes socials, a on els seus seguidors no es paren a comprovar massa coses. S'ha de reconèixer que han fet una campanya molt novedosa, una campanya 4.0, mentre que els altres partits continuàvem amb els mètodes tradicionals. Ha estat la seva gran victòria.
Però les xarxes, ben manipulades, permeten els populismes. Recordem la victòria de Trump, quan ningú ho esperava, amb una campanya "controvertida" basada en fake news. O el referèndum del Brexit, amb missatges que després es va comprovar que eren mentides. O bé altres populismes, que triomfen arreu del món en democràcies consolidades.
És legítim que el senyor Ballart iniciï la tanda de converses per tal de ser alcalde, és el guanyador de les eleccions municipals. El que no és honest és difondre notícies falses sobre que els perdedors s'estaven reunint per evitar que pogués ser alcalde. La prova és que TxT està dialogant amb ERC, un dels perdedors, per tal d'assegurar-se l'estabilitat durant quatre anys. Per a ERC, té el benefici de poder estar de nou al equip de govern.
De totes formes, les actituds populistes són perilloses i costa d'abandonar-les.
Ara a portada