L'orgue ja camina

Heus ací un tema controvertit i que particularment m'avorreix. Fa massa anys que dura la pausa. La meva cronologia històrica -i no és pas el primer ni el darrer cop que en parlaré- rau en la data del 22 de desembre de 2010. Commemorant el 50è aniversari de l'estrena de l'oratori "El pessebre", d'en Pau Casals (a Acapulco-17.12.1960), aquella nit se'n va fer un concert a la catedral-basílica del Sant Esperit. L'interpretà l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, dirigida pel mestre Josep Ferré.

Coincidí en el temps amb la jubilació d'en Joan Casals i Clotet com a organista del temple, al llarg d'uns 40 anys… I, alhora, amb la fallida d'un instrument que en duia gairebé setanta de provisionalitat. A la mitja part de l'acte, el senyor bisbe Saiz Meneses pujà a l'estrada i digué dues coses: primer, expressar un sentit agraïment a l'organista i comprometre's a cercar "properament" un mecenes que possibilités una "solució". D'aleshores ençà, ha plogut molt. Tot indica que la fita va caure en una mena d'oblit... I, per acabar-ho d'adobar, la parròquia de la Sagrada Família va rebre la donació d'un estri similar l'estiu de 2014 per part d'en Josep Freixas Vivó.

Casualment, sense poder parlar de talps, he conegut tres dades més. D'una banda, s'està fent un estudi arquitectònic de càrrega del cor del Sant Esperit. De l'altra, s'ha creat una comissió assessora ad hoc (formada pels organistes Joan Casals, Jordi Figueras i Ramon Oranias). Finalment, s'han demanat sengles pressupostos als tallers d'en Gerhard Grenzing (del Papiol), Tallers Blancafort (de Collbató) i Orgueneria Acítores (de Torquemada). Ajudarà a prendre decisions al rector i al propi bisbat. Ho celebro!

Tanmateix, hi trobo una "pega" flagrant. Segueixo pensant que cal obrir i publicitar, sense cap més demora, un "compte d'amics de l'orgue". Com s'ha fet a Montserrat i arreu del Principat en un munt de municipis (com ara, entre d'altres, Olesa, el Vendrell, Collbató, Sitges i Castelló d'Empúries).

Segur que han existit altres prioritats pressupostàries. Conèixer, però, un número de compte corrent bancari garanteix que el projecte camini sol. Que gent anònima apadrini tubs. Que sigui molt més fàcil.