Un cant a l'optimisme

Vivim immersos en un entorn social complex en què l'agressivitat, la violència, la mentida i el joc brut ens plouen per tot arreu. I no parlem de l'escàndol del CNI en relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils i la gravíssima i arriscada desinformació preventiva als Mossos. És també denunciable el silenci vergonyós de la premsa de Madrid sobre aquesta notícia.
La violència actua, es nodreix de nous ingredients creatius que inventen formes diverses, de vegades subtils, que impedeixen protegir-se'n. És com un núvol fosc de poder que dissenya estratègies desestabilitzadores activades subterràniament al servei d'interessos opacs i a vegades perversos.
El que sí que voldria esmentar és que tot això que ja en si mateix té moltes seqüències dramàtiques encercla i influeix sobre els continguts de la nostra dinàmica de vida, és el marc social en què desenvolupem la nostra història personal, una història teixida d'èxits, d'errors, de sentiments i emocions, de continguts molt diversos, de projectes, d'expectatives i altres factors influents per bé i per mal.
Segons els condicionaments que ens han marcat, i com ho hem percebut, hem catalogat els fets viscuts, hem creat una valoració personal de major o menor qualitat, de més o menys experiències de felicitat o de pessimisme. Hi ha persones, per exemple, que es fan víctimes de la mitja ampolla buida i altres que afronten les dificultats i la lluita per la vida partint de la mitja ampolla plena.
Avui voldria fugir de l'escenari depriment i fer un cant a l'optimisme, a viure les realitats amb consciència de la nostra capacitat de fer front als problemes, de ser capaços d'assolir projectes engrescadors, de viure fins i tot els fracassos com un aprenentatge per a un èxit futur. Ens hem d'omplir de força mental.
El primer que hem de fer és desterrar l'ampolla mig buida, fer fora la baixa autoestima i centrar-nos en la mig plena. Suposa pensar que jo tinc l'energia i les capacitats mentals necessàries per anar convertint els fets que ens toca viure en una experiència majoritàriament gratificant, assumint els errors i fracassos i les sorpreses negatives amb esportivitat, analitzant-los des d'un sentiment de "jo tinc el necessari poder per superar els entrebancs o compensar-los".
Centrem-nos també a gaudir plenament dels petits èxits que anem aconseguint. Enfortirem l'autoconcepte i sedimentarem, com dèiem, el pensament de "jo sé que puc".
Aquest enfocament estimula la visió optimista de la vida, un optimisme pragmàtic, centrat en la capacitat de lluita, en una mentalitat emprenedora i creativa que genera força mental, fent camí al caminar, entrenant les capacitats que ens apropin al nostre cim personal, admetent els límits propis en sentit positiu.
Un altre punt remarcable és rodejar-se de gent positiva, optimista, alegre, que sap aprofitar els ingredients vàlids que sovint s'amaguen darrera de defectes i errors. És molt útil aprendre d'aquestes persones, veure com generen el seu bon nivell d'autosatisfacció i com construeixen les seves estratègies d'èxit o d'acceptació positiva del seu sostre de capacitats. Aquestes persones no viuen amb intranquil·litat els fracassos perquè estan convençudes que ho compensaran i fins i tot milloraran rendiments. Confien en noves oportunitats i, sobretot, en la seva capacitat de superació.
Una alerta: fugim de persones tòxiques. Tenen moltes cares, però totes són depredadores emocionals. Espatllen el bon clima i no aporten res.
La relaxació i la meditació són bones pràctiques equilibradores i reparadores de la tensió, ajuden a buidar el cervell de pensaments negatius desbordants i propicien la recuperació de la calma, la confiança i la fortalesa mental.
Proposo que ens centrem en els moments que hem gaudit de coses i vivències que ens han fet sentir feliços, pensem en les vegades que ens hem sentit guanyadors, que l'optimisme s'ha instal·lat en les nostres vides i què és el que ho va propiciar. Recuperem les experiències que ho feren possible i veiem què podem reaprendre per aplicar-ho a la realitat present.
Col·leccionem moments d'optimisme i d'autoacceptació positiva, serem més feliços i segurament viurem més anys.