Ensenyar

Un nombre absolutament inusual de terrassencs s'ha mobilitzat com a conseqüència de la crida de la família de la Beth i va omplir, com no s'esperava, el Banc de Sang. La Beth és una nena de 4 anys malalta de leucèmia a qui no ha anat bé el tractament de quimioteràpia a què ha estat sotmesa i les seves esperances estan posades en un trasplantament de medul·la.
L'experiència d'aquesta setmana ens permet arribar a una conclusió clara: la Beth ens està ensenyant molt. En primer lloc, en està transmetent, a través de la seva família, dels seus pares, que lluitar és un valor; la lluita pels somnis, la lluita per viure, que la lluita ha de tenir un premi i que és ben veritat que les batalles perdudes són les que no es fan. Lluitant podem guanyar o perdre, però si existeix alguna possibilitat de guanyar passa per no perdre la cara al problema. L'esperit de la família de la Beth i del que podem intuir de la pròpia nena és un exemple del que tots podem aprendre i, sobretot, aprendre a valorar el que tenim.
Una segona qüestió podria ser que no tot està perdut, que la gent és solidària, que som encara capaços de moure'ns per objectius elevats, com és salvar la vida d'una nena de 4 anys. La societat no està tan malalta com pugui semblar si seguim qualsevol mitjà d'informació. Emociona veure les imatges del Banc de Sang desbordat de gent disposada a ajudar. Encara ens mouen els valors. La solidaritat també és inherent a la raça humana. Era emocionant veure el Banc de Sang ple de tota mena de persones, però especialment de gent jove. La fotografia de portada de Diari de Terrassa era especialment il·lustrativa sobre el perfil del moviment, però també mares i pares joves i nens petits amb dibuixos, aprenent i mostrant què vol dir solidaritat.
Hi ha una altra qüestió que ens ensenya també la Beth i és el valor del serveis sanitaris públics a Catalunya. El pare de la Beth, el Raül, parlava de la necessitat de donar suport i potenciar la sanitat pública en un moment en què encara estem sotmesos als retalls de la crisi econòmica i a les limitacions d'un govern de la Generalitat que té els pressupostos prorrogats. A més, el Raül no només parlava per ell, parlava de la quantitat de vides que salva la sanitat pública i de la necessitat de donacions per salvar-ne moltes més, no només la de la seva filla. Qui ha tingut un problema de salut de gravetat sap el que vol dir el concepte de "sanitat pública". Quant ens ensenya la Beth!