S'està gestant un front municipalista contra les companyies subministradores; en especial contra Endesa, la companyia elèctrica que a l'agost va remetre a alguns ajuntaments una carta convidant-los a pagar el cinquanta per cent del deute que les famílies necessitades han generat a la ciutat. A Terrassa, el deute elèctric per la pobresa energètica puja a més de 900 mil euros i és precisament Terrassa la que de forma immediata, mitjançant un anunci fet per l'alcalde, Jordi Ballart, va realitzar una crida als ajuntaments convocant una "cimera" per consensuar la línia d'actuació dels ajuntaments davant d'aquest problema.
Però no només és l'Ajuntament de Terrassa que celebrarà la seva reunió de representants municipals el pròxim 5 de setembre, sinó que també la Diputació de Barcelona ha fet una crida a través de la seva presidenta, la socialista Núria Marín, alcaldessa també de l'Hospitalet. Sembla que s'hagi obert una pugna per liderar la "rebel·lió" dels ajuntaments contra Endesa. L'alcalde Ballart va ser més ràpid i ha pres avantatge. En qualsevol cas, ja veurem com es desenvolupen els esdeveniments, donat que la Diputació, amb l'anterior equip de govern que liderava el PDeCAT, ja va tenir la iniciativa de mobilitzar els ajuntaments de la seva demarcació i altres administracions com la Generalitat i les altres diputacions catalanes, a més de les entitats municipalistes i l'Àrea Metropolitana.
La qüestió no és senzilla. Els ajuntaments s'han pres la petició d'Endesa com una provocació, una "coacció" en paraules de la tinent d'alcalde terrassenca Lluïsa Melgares. La llei estableix que les famílies en risc d'exclusió tenen dret a mantenir els subministraments d'aigua, llum i gas als seus domicilis i les companyies reclamen el seu dret a cobrar pel servei que donen, un pagament que ara reclamen als ajuntaments.
Recordem que a Terrassa, tal com dèiem abans, el deute generat en relació amb l'electricitat supera els 900 mil euros i que el que es va generar amb el subministrament de l'aigua rondava també el milió d'euros, que haurem de veure com gestiona l'empresa municipal, Taigua, després de la municipalització del servei, donat que es pot produir una paradoxa administrativa a causa de l'obligatorietat de les empreses municipals de cobrar els deutes dels contribuents. La pobresa energètica és una realitat que afecta un bon nombre de famílies, prop del miler a Terrassa, i que demostra la situació d'emergència social en un segment de la població que no està gaudint de la recuperació econòmica.