ES en aquests dies d'estiu quan habitualment es dóna una paradoxa fonamental en la vida de la majoria dels éssers humans: tenim molt més temps "lliure", però no sabem com utilitzar-lo.
Molts hem sentit, o ens hem dit a nosaltres mateixos, frases com: "No estic acostumat a tenir tant de temps per a mi", "No sé estar sense fer res", "A l'estiu, m'avorreixo" o bé la conegudíssima "I, ara, què faig?".
La voràgine diària de la feina, els estudis, la vida social, la família i els esdeveniments que ens envolten fan que no tinguem ni un segon de descans i moltes vegades no ens adonem que som "presoners del temps", que simplement passa i ens fa sentir que l'estem malbaratant.ç
I és justament quan ens arriben les vacances de l'estiu i el tenim TOT disponible per a nosaltres mateixos, per organitzar-nos i aprofitar-lo per fer o sentir el que més ens agrada, que aleshores ens bloquegem.
Hi ha exactament 1.440 minuts disponibles cada dia per a tots els éssers humans del nostre planeta, encara que de vegades no ens ho sembli. I a diferència dels diners els minuts no es poden acumular ni guardar per a l'endemà en forma d'estalvi. Els que no s'utilitzen durant un dia l'endemà simplement no existeixen. Així de simple, i així de cru
Imagino que ara mateix molts lectors/lectores estan ja identificats amb aquest marc estiuenc i volen obtenir resposta a la difícil qüestió: com ho faig per gestionar millor el meu temps?
Em permeto ara compartir aquí cinc reflexions que ens poden servir com a recomanacions per millorar la gestió del nostre propi temps
1.- La primera resposta, la tenen justament les onades dels nostres mars, que tant ens agrada veure i sentir en aquests dies de calor. Els "surfers" saben que per gaudir de la seva activitat preferida han d'aprendre a aprofitar la potència que generen les mateixes onades. Aquestes equivaldrien als minuts disponibles diàriament per fer i/o sentir el que volem, i aquests són molts i porten molta energia interna disponible perquè nosaltres l'aprofitem. El primer pas és doncs prendre consciència que és la nostra decisió com volem utilitzar tots aquests minuts disponibles que existeixen per a tothom.
2.- El següent punt es basa en l'afirmació, errònia, dels qui diuen que "jo no controlo el meu temps", intentant d'aquesta forma traspassar la responsabilitat de la seva deficient utilització al seu entorn per evitar sentir-se'n culpables. Aquí cal autoexigir-nos una priorització en la gestió del nostre temps, a l'igual que fem amb els altres recursos limitats que tenim (diners, aigua, energia, entre d'altres). La gestió del temps sense prioritats (i control en definitiva) ens portarà sempre a fer (o no fer) activitats en base a criteris que potser no estaran sota el nostre control i que per tant ens portaran insatisfaccions.
3.- També hem d'aprendre a diferenciar entre aquelles activitats que són necessàries (p.ex: dormir, alimentar-nos, cuidar la salut...) d'altres que poden ser opcionals i prioritzades en funció dels nostres interessos particulars (p.ex: escoltar música, viatjar, navegar per internet, llegir, practicar esports concrets...). Aquest punt com a continuació del #2 ens ajuda a prendre el control de la gestió del nostre propi temps.
4.- Evitar activitats "lladres del temps". S'anomenen així aquelles activitats que apareixen de forma imprevisible, i a les quals hem de saber dir que "NO", a excepció que siguin necessàries per aconseguir fer-ne d'altres que ens donen satisfaccions. Per exemple: fer una cua per comprar entrades per veure una obra de teatre (millor que pensem abans si hi havia forma de comprar-les per avançat sense destinar temps a fer cua al darrer moment)
5.- La darrera és la de pensar en aquesta dualitat quan reflexionem sobre la gestió i utilització del nostre temps: invertir versus gastar. He deixat aquesta per al final justament per compartir la reflexió més profunda d'avui: moltes persones tenen una gestió deficient del seu propi temps que els fa sentir insatisfets amb com ho fan, justament perquè no saben diferenciar entre activitats en què "gasten" temps versus altres en què "inverteixen" temps. Les segones estan centrades en objectius a mitjà/llarg termini (p.ex. estudiar una carrera universitària) i les primeres segurament centren més el seu focus en el curt termini.
A part d'aquestes cinc recomanacions bàsiques i per a aquells casos individuals que siguin més complexos, el millor és demanar consell a professionals que ens puguin orientar sobre quines accions concretes podem fer cadascú per millorar en la gestió del nostre propi temps.
Vull acabar amb una reflexió final que pot sorprendre però que, sense cap dubte i per experiència pròpia, puc assegurar que és totalment encertada: dedicar una part del nostre temps lliure a qualsevol tipus de voluntariat significa INVERTIR-LO d'una forma socialment responsable, i aquesta acció en el mitjà/llarg termini és molt probable que ens porti satisfaccions que compensaran sobradament el temps dedicat.
Així doncs, el que espero que quedi més clar ara és que tots tenim temps. Potser el que no sabem és com gestionar-lo de forma que ens doni aquelles satisfaccions que busquem cadascú en les nostres vides.