Vacances amb wifi

Ens acabem de cruspir els mesos de juliol i agost. Aquells que tot el personal considera típicament vacacionals. Per a la gran majoria, les "holidays" ja són aigua passada. Em pregunto, tanmateix, si tots hem desconnectat i carregat bé les piles. No m'ho creuré en tant no se'm demostri fefaentment que s'ha fet dejuni de noves tecnologies (mòbil, tauleta, smart-watch, portàtil, smartphone, etcètera). Parlo en plural, incloent-m'hi jo. Tampoc no puc posar-me d'exemple.

Havent-hi aplicacions per emmudir prestacions telemàtiques, això palesa que es fa difícil ésser amo del propi cel·lular. De fet, existeixen hotels "digitals detox", per desintoxicar-se d'aparells electrònics. Això, ara per ara, tal vegada s'escau a la pell d'alts executius d'alguna empresa, que es creuen imprescindibles. Que no oblidin, per altra banda, que -d'aquests- el cementiri n'és ple.

No pots tornar realment de vacances si no has marxat del tot. Hem renunciat a la llibertat i som "educats" a l'hora de respondre -tal que un GPS- on hem anat. La gent ja no pregunta com ens ho hem passat. Només els preocupa el "where" (on) hem estat. Com si la felicitat autèntica es mesurés en quilòmetres o en emoticones "like" de xarxes socials. Ací, no m'hi trobaran, per decisió pròpia.

Desconnectar esdevé absurd si es conjuga dessota el paraigua d'una xarxa "wifi" o amb 3G. Llavors, difícilment agafarem una novel·la. O ens perdrem pels carrerons d'un poble perdut a la quinta forca… Perquè ens domina la síndrome ("drug") de l'enganxament o intoxicació absoluts. Ens hauríem de deixar dur per l'instint i no pas pel geolocalitzador (les coordenades). Com de lluny queden aquells temps on es conjugava la tesi del "not news, good news"… Si el fill, la néta o l'amic no truca és perquè no et necessita. En aquest punt, sempre batega la melangia del retorn.

Parodiant el títol d'un llibre que l'escriptora Isabel-Clara Simó va dedicar a la memòria de la malaurada Montserrat Roig, "si em necessites, xiula"… No essent així, puc passar perfectament -uns dies- de WhatsApps, SMS, trucades insulses i altres històries. El pare de la teoria de l'evolució va pronosticar -i ho va "clavar"- que els grans avenços tecnològics arribarien a inutilitzar el pensament i el criteri de molta gent que es deixa dur pel primer que passa. Dissortadament, tenia massa raó.