Dicotomia cos-ment

Des que Plató parlava de les substàncies espiritual i material com a components de l'existència humana, ha plogut molt. D'aleshores ençà, molts autors han elucubrat sobre el tema. Uns s'han referit a la dicotomia psíquica/física. Altres ho han fet a ànima i matèria. O bé a la dualitat esmentada al títol de la columna. Fins al punt que alguns volen centrar el nexe d'unió entre ambdues vies al cervell humà.

Amb independència de tot plegat, tots convindrem que existeix una relació directa entre les alteracions psicosomàtiques amb els estats psíquics descompensats. El món oriental sempre ha cercat assolir la plena integració entre matèria i esperit. Ha contemplat, àdhuc, acoblar-hi l'energia lliure del propi univers. El propi pare de la teoria de la relativitat ja certificà que "l'energia no es crea ni es destrueix; tan sols es transforma".

En qualsevol cas, acceptant que hi hagi qui vulgui decantar-se per la tesi de l'escepticisme, el cert és que l'estrès abasta un ventall més ampli de situacions. Ja no podem contemplar-lo com una patologia associada en exclusiva als alts executius del món laboral. També trobem mestresses de casa que se senten aclaparades per moments.

El pitjor d'això pot venir més endavant en el temps. Quan, anant a la consulta mèdica, inicialment no es troba un detonant directe del desajust. Al punt d'arribar a titllar-les de maniàtiques, hipocondríaques o teatrals.

A hores d'ara, no n'hi ha prou amb viure. Allò que alguns etiqueten d'anar fent. Necessitem, i hi tenim tot el dret, a fer-ho amb qualitat de vida. Sense caure, tanmateix, en el parany de bastir una aparença glamurosa, per tal d'oferir una bona imatge. En aquesta conjuntura, citaria aquelles persones que passen per centres d'estètica. De manera paral·lela, topem amb anomalies com la pròpia anorèxia o la bulímia. No són altra cosa que conseqüències directes d'un mal entès culte al cos. Potser, com a moralitat d'aquest entrellat, convindria que també donéssim un massatge al nostre esperit. Igual com ho fem amb el cos. Crec honestament que no faríem cap mal pensament.