Hi ha una dita molt eloqüent. Proclama que "una imatge val més que mil paraules". No es tracta que m'ho vulgui apamar per bastir la columna. Tot seguit m'explico. Ho faig en clau política i, alhora, amb perspectiva molt més àmplia.
Així, m'entabana i enfarfega la xerrameca d'aquells locutors de mitjans audiovisuals (sobretot televisius) que no tenen aturador. Estan retransmetent un esdeveniment esportiu i no paren de garlar i més garlar. Ignoren que l'oient és prou intel·ligent per interioritzar i esmicolar el nucli del que ells "atropellen" amb tant de xivarri. Podem aplicar el mateix criteri a les emissores de música clàssica (Catalunya Música -de la CCMA- i Radio Clásica -de RNE-). Si les sintonitzo és per gaudir de bona música, en majúscules. No pas amb la finalitat que em trepanin el timpà amb uns comentaris pesats, llargs i inútils. En definitiva, vull veure una cursa de motos o un partit del Barça sense sobresalts i escarafalls. Pretenc quedar amarat i embadalit amb la melodia harmònica d'un concert de Bach o Pergolesi (per a citar dos autors que em tenen el cor robat).
En clau política, m'estan fent tornar menys televisiu. Certament, la incertesa i desgavell del que es viu al Principat fan que hi hagi una gravetat passada de voltes. Tanmateix, al meu modest entendre, no crec que la situació justifiqui allargar noticiaris durant hores i hores… De xerrera i més xerrera. Al cap i a la fi, fent un desglossament escalonat d'imatges i vídeos amb so real, n'hi hauria molt més que suficient.
Paral·lelament, acabo de llegir que alguns periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio ignoren l'anomenat llibre d'estil de TV3. Deu ésser per alguna raó no gens oculta i fàcil d'intuir.
Acabo, fent un prec farcit de sentiment a les forces de l'ordre públic. Hi englobo Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional i potser l'exèrcit. Crec que demanar un tracte de mínims envers els professionals del ram que lluiten/treballen al carrer esdevé la mar de normal. Encara que tan sols sigui en justa contrapartida a la consideració que sempre els demostrem en la nostra feina. I encara que captar alguna fotografia "a peu canviat" o incòmoda no els pugui agradar gaire. La informació s'ho val.
ARA A PORTADA
Altres opinions
- Violència masclista, extrema dreta i la geopolítica de la violència Lluïsa Melgares
- Encoratjar el dret de manifestació arreu del món Marc Grau i Grau
- Del franquisme a l’autonomisme sociològic Salvador Cardús Ros
- Barcelona és la Gran Via (o el país fractal) Manel Larrosa
- El retorn al Camp Nou Iván Zabal
- La memòria oblidada: Franco, el franquisme i l’amnèsia històrica Josep M. Pijuan Utges
- Imatge versus paraula · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.