"Tears in Heaven"

El vint de març de 1991, el malaurat Eric Clapton perdia el seu fillet Connor, de 5 anyets. Va caure des del pis 53è d'un gratacels de Manhattan, on els seus pares tenien un apartament. Penso que el tràngol de perdre un fill tan sols se'l deuen poder imaginar aquells que tenen la desgràcia de patir-lo. No es deu pas "superar" mai.

N'Eric va treure forces de flaquesa. Com a fruit de tot plegat, compongué la famosa melodia que duu el títol triat en aquesta columna. L'equivalent en català seria "llàgrimes al cel". Enceta dient "sabries el meu nom si et veiés al cel. Serà el mateix si t'hi veiés. He d'ésser fort i seguir endavant. Perquè sé que no pertanyen en aquest indret".

Faig aquesta mena d'introducció just en la diada de Tots Sants. Un jorn on el cristianisme vol retre un homenatge a tots els qui ens han precedit, malgrat que no han assolit la condició de "sants". Dit altrament, quan ja gaudeixen de la presència de Déu.

De forma errònia, massa gent equipara aquesta diada amb la de demà (quan celebrem el jorn dels fidels difunts). No s'hauria de confondre, tanmateix. Per raons gairebé òbvies. Sobretot perquè caldria intentar entreveure el fet vital des d'un prisma "positiu". És ací que voldria encabir tot un seguit de parents, amics, coneguts i anònims, en general: Rosa, Valentí, Màrius, Enric, Mateu, Mireia, Felipe, Rosalia, Pere, Caterina, Agapita, Cristina, Francesc, Àngels, Ròmul, Madrona, Manel, Teresa, Jordi, Salvador, Laura, Xavier, Montse, Agustí, Elena, Jordi, Matías, Carles, Joan, Antoni, Josep, Anna, Rafael, Martí, Felisa, Júlia, Sebastià, Gregori. Darrere de tots ells, visualitzo un conjunt d'històries concretes. Totes amarades de gran emotivitat. En l'àmbit familiar, laboral o cercle d'amistats profundes.

Per a demà, guardo l'aprofundir en una vessant més ajustada al fet transcendent de "la vida després de la vida". Intentaré acoblar-ho des de textos d'un dels grans mestres del misteri de la mort: el poeta de Roda, en Miquel Martí i Pol. Em té del tot encisat i abduït.

Mentrestant, elevo una pregària al bon Déu, encomanant el benestar i descans etern de totes les persones que tinc al pensament.