Reflexió

Avui toca reflexionar. És aquell dia absurd que s'ha instal·lat a la tradició i que en realitat no se sap ben bé per què es va instaurar. La llei diu que la campanya ha d'acabar a les 00.00 hores del dia anterior al de la votació i que cinc dies abans del vot no es poden publicar enquestes ni sondejos electorals. Segurament, als anys vuitanta, quan només hi havia una televisió i la tecnologia més avançada era el telèfon "góndola", tindria algun sentit, però avui dia amb internet i les xarxes socials sembla una mica absurd. Als països anglosaxons es pot demanar el vot fins i tot el mateix dia de la votació i, per descomptat, no estan prohibides les enquestes. La prova de l'anacronisme tant de la impossibilitat de demanar el vot com de publicar enquestes és que hi ha diaris que es fan ressò d'enquestes que es publiquen a diaris d'Andorra i substitueixen el nom dels partits per fruites el color de les quals coincideix amb els colors corporatius de les formacions polítiques. Sigui com sigui, aquestes són les regles del joc que ens hem imposat i segurament que d'aquesta campanya electoral el que menys comentari mereix és precisament la jornada de reflexió.

Hi ha dues conclusions essencials que hem de treure en aquesta jornada de reflexió. La primera i segurament més important és que Catalunya condiciona la política espanyola de forma determinant i que la governabilitat d'Espanya depèn de la solució del problema territorial. L'opció que es planteja, especialment la dreta, és doblegar l'independentisme, fins i tot il·legalitzant els partits que el defensin, com demana sorprenentment l'Asamblea de Madrid. La segona és que Catalunya no es pot permetre una situació de provisionalitat permanent que fa veure l'enemic al seient del costat. Estem en un escenari de crisi sostinguda en què no hi ha més prioritat que el procés i no s'és capaç de disposar d'uns pressupostos. La resposta de Josep Rull a l'entrevista que vam publicar la setmana passada era suficientment il·lustrativa, quan deia que entre els mateixos presos del procés hi ha divergència de criteris.

Hi ha altres derivades, com el creixement de l'extrema dreta, també amb Catalunya de fons, que estan propiciant els partits de dreta, un fenomen perillós que es valorarà quan a partir de demà es vegi la veritable mesura de la seva dimensió.