RIMERA: creia el filòsof britànic Bertrand Russell que el camí cap a un món humà lliure, just i igual era més curt del què s'estava mostrant, però que no s'equivocava en pensar que aquest món és possible. En efecte, el camí vers un món més lliure, més just/equitatiu i més igualitari és llarg, feixuc i ple de dificultats. Ara bé, disposem d'eines per desbrossar el camí, com la participació dels ciutadans en l'elecció dels nostres representants polítics. Semblaria que cada vegada que exercim el dret de votar s'hauria d'iniciar una etapa que ens atansés a aquest ideal d'un món millor. Tanmateix, en política -afirma el pensador anglès John Gray- els avenços no són acumulatius; el que s'ha guanyat en algun moment pot també perdre's en un altre.
Segona: avui, dissabte, 9 de novembre, disposem d'una altra oportunitat per tornar a pensar sobre les qüestions polítiques, econòmiques i socials que més ens preocupen i sobre les solucions que aporten els diferents partits. Tots ells ens han presentat idees sobre com organitzar el model territorial, com arreglar els problemes econòmics que patim des de fa molt de temps, sobre l'educació, la sanitat, les llibertats, la igualtat, la justícia, la violència de gènere, l'atur, les pensions, la dependència, la seguretat... Les idees sobre aquestes qüestions mitjançant les quals els partits ens demanen la nostra confiança, formen les seves ideologies, les quals reben diferents noms segons el criteri emprat. Si aquest és el canvi social, són ideologies que enyoren formes socials del passat, que volen mantenir l'"statu quo", reformar les estructures vigents o canviar-les; si el criteri és la distribució del poder es diuen totalitàries, teocràtiques, autoritàries o democràtiques, i si és la distribució de la riquesa són ultraliberals, conservadores, liberals, socialdemòcrates, socialistes o comunistes.
Tercera: en el primer paràgraf he citat l'ideal d'un món on la llibertat, la justícia i la igualtat hi siguin realment presents. Aquests valors socials, els anomeno idees/força, ja que són els lligams que uneixen les accions polítiques, econòmiques, socials i culturals que formen el teixit social. Quan es parla de llibertat és convenient fer la distinció entre la llibertat negativa ("llibertat de") i la llibertat positiva ("llibertat per a").
La primera es refereix a l'absència d'impediments per fer alguna cosa, mentre que la segona és la "capacitat real" d'una persona per fer allò que vol. Aquesta segona idea de la llibertat es basa en allò que cadascú pot arribar "realment" a fer. Hi ha moltes coses que no podem fer, encara que tinguem llibertat per fer-les. Per exemple, hom pot tenir llibertat per anar a la universitat, però si no té la capacitat econòmica necessària no podrà entrar-hi. Els excessos de cadascuna d'elles generen problemes, com per exemple l'excessiu control o interferències de l'Estat en el cas de la llibertat negativa o la manca de límits de l'economia de mercat en relació amb la llibertat positiva. No deixa de ser una paradoxa que la llibertat positiva de l'economia de mercat sense control ni límits causi a milions de persones, a tot el món, la privació de la llibertat de viure com a éssers humans.
Quarta: la llibertat ha d'anar de la mà de la justícia social. Uns volen la llibertat sola, altres només la justícia social. Ambdues són necessàries juntes, ja que la llibertat sola només afavoriria una minoria selecta i duria la majoria a l'esclavitud econòmica, i la justícia social sola esdevindria esclavitud política. Al costat de la llibertat i de la justícia social hi ha de ser present la igualtat, altrament l'augment de la desigualtat desencadena molts problemes socials, entre d'altres, la violència. Els ciutadans aspirem a viure en un món més igualitari. A les societats on creixen més les desigualtats molta gent gira l'esquena als polítics tradicionals, s'absté d'anar a votar o mira cap a l'extrema dreta. Les enormes esquerdes de la desigualtat són realment una amenaça per a la democràcia.
Cinquena: la conclusió és que exercir el dret de vot pot ser una passa endavant vers un món millor.