Pel broc gros

Repetir eleccions sis mesos després del 28-A no parla gens bé en favor de quatre "poca-soltes". Metafòricament, em permeto titllar així tots els qui haurien de remenar les cireres en política. Denota una total deixadesa amb la ciutadania. En símil laboral, en qualsevol empresa ja estarien acomiadats de fa dies. No han assolit un sol objectiu.

Encara diré més. Estic molt amoïnat i, fins i tot, emprenyat. Resulta que, en una de les balances, nosaltres hem de filar ben prim. Per contra, a l'altra, sembla imperar la llei del "campi qui pugui". Anant a pams, algú em pot dir quin és el currículum i experiència laboral dels Pablo Casado, Albert Rivera, Roger Torrent, Gabriel Rufián, Miquel Iceta, Laura Borràs o Ada Colau, per citar algun exemple isolat? És clar que n'he triat un de cada branca política, perquè cap d'ells no em fa el més mínim pes. Ni a mi ni a molta altra gent.

Ha servit d'alguna cosa repetir? Una despesa impressionant malbaratada. Una manca de diàleg entre les parts. Un menyspreu i menysteniment descarats envers el poble. Una presa de pèl fora de sèrie pels debats. Vaig fer bé passant de tots ells. N'estic convençut.

Anar a expressar individualment el pensament polític en una urna on primava el garbuix del "procés" català i la pudor putrefacta d'una exhumació fastigosa/repel·lent ho he interpretat com pixar fora de test. Utilitzo adjectius contundents perquè això no té nom. I, ara, què?

En una línia ben diferent, fa molt temps que exigeixo comicis al Principat. Ací, tot passa de taca d'oli. De proves, en tenim a diferents punts. Un doble "messies" (plaça de Sant Jaume i Waterloo). Un parlament que sembla un circ. Uns consellers subjectats a la disciplina de vot i al corporativisme; sense criteri propi ni capacitat analítica. Uns carrers que semblen el mercat de Calaf o una altra cosa pitjor. La barrina arriba a l'extrem d'haver-me donat de baixa per tal de no rebre propaganda electoral a la bústia. Se m'han pixat literalment damunt. N'he rebut més que mai. Encara tenen la barra de dir-me que plou?

Sabeu què? Fora Senat, màxim dues legislatures "a l'hortet", reforma de la Constitució, ajustament de sous parlamentaris a la baixa i control real de despeses i fites a revisar. No essent així, em declararia àcrata. Visca l'autarquia!