El 1975 jo tenia 12 anys. Per primera vegada a la meva vida, vaig sentir la paraula “crisi”. Cinquanta anys després, la continuo sentint, juntament amb alguns períodes alegres de bombolla. En aquesta muntanya russa m’he passat tota la meva vida.
El 2001, vaig començar a estudiar economia, arran d’un llibre que vaig trobar a la biblioteca, anomenat “Crisis econòmiques del segle XX”, de l’Aula Oberta Salvat, escrit el 1981.
Van passar els anys i, al costat d’alguns llibres més, vaig veure que des de la “Bombolla de les Tulipes”, ocorreguda als Països Baixos el 1637, han succeït diverses crisis i bombolles. Cronològicament, seria:
Bombolla de la Companyia de les Mars del Sud, el 1720. A causa d’una especulació en terres i excessos en bancs, una recessió va esclatar a la ciutat de Nova York, i va afectar tot Occident i va crear una recessió de cinc anys, entre el 1837 i el 1843.
“Boom” immobiliari a Florida, entre el 1920 i el 1926.
Als Estats Units, la Gran Depressió dels anys 1929-1939, a causa del Crac de Wall Street, l’octubre del 1929. També va afectar tot el món. No és casualitat que s’acaba la crisi l’any 1939, quan comença la II Guerra Mundial.
El que és comú a totes elles era el mantra “això mai baixarà”. Qui hauria dit el 2004 que l’habitatge tindria un crac.
Al Japó, va haver-hi una inflació en accions i béns seents entre 1986 i 1991. L’estancament va durar fins al 2013.
Entre el 1995 i el 2000, la bombolla de les tecnologies de la informació i la comunicació. Va col·lapsar entre 2000 i 2002, i va fer pobra molta gent.
Una bombolla global, amb epicentre als Estats Units d’Amèrica. La gran recessió del 2010 la vaig sofrir amb especial virulència.
L’actual bombolla en criptomonedes, que va començar el 2017 i ara comença a caure. També s’està parlant de bombolla d’intel·ligència artificial, però no queda clar.
Tot això es pot trobar en un llibre d’història econòmica. El que és diferent en l’actualitat és el deute mundial, que és el més gran de tota la història. En el crac del 1929, Roger Babson va recomanar vendre accions i comprar or. Per saber el que passarà, l’índex VIX (índex de la por, mesura la volatilitat de la bossa) no serveix, perquè pot variar, per exemple, 5 punts en una sola sessió. En canvi, el preu de l’or és implacable. Amb les seves dents de serra ascendents, des de fa cinc mil anys el seu ascens és indiscutible. Ara mateix passa el mateix, algun dia baixarà, però sempre augmenta a llarg termini.
I no serà una bombolla fins que algú descobreixi com fabricar or.
Venen temps difícils, no soc ningú per donar consells, però en puc dir alguns. En formació: enginyeries i idiomes. Com que els joves d’avui tenen com a nadiu el castellà, el català i l’anglès, obrir-se a altres idiomes, des del rus fins al xinès.
En inversions, petits lingots d’or de 24 quirats, en inversió en matèries energètiques, béns seents, serveix fins i tot un terreny en el desert.