Aquesta paraula maleïda és sinònim d’“exclusió” de persones. El feixisme va consolidant el seu projecte a Espanya, on el racisme és un dels seus pilars. Ara anem consolidant allò d’“voti, voti, ... el que no voti”. Per aquesta regla de tres, cap a Europa, entre 1939 i 1975, van emigrar més de dos milions d’espanyols.
El Pla d’Estabilització del 1959 va desplaçar 3.100.000 espanyols que es van traslladar a la ciutat, i va afavorir l’absorció per la indústria de l’excedent de mà d’obra agrícola. El destí es va centrar en els focus industrials i del sector serveis de Madrid, Barcelona i País Basc. Va ser una emigració de supervivència que fugia de la fam, la mort, i la falta de llibertats dels feixistes franquistes que Vox representa. Què hauria passat si als països d’acolliment s’hagués decretat “Prioritat Nacional o per Arrelament”?
“Prioritat nacional” en l’accés a l’habitatge és racisme pur i la meta de Vox. Tenim un dèficit de 700.000 habitatges per a la demanda actual, i a més es necessiten 1,8 milions d’habitatges socials. El novembre del 2025 teníem 329.764 habitatges d’ús turístic, encara que l’especulació capitalista havia arribat a gestionar-ne uns 400.000 el 2024, però les inspeccions a les grans ciutats va obligar a reduir-ne el número. Vox no veu el problema en la gestió governamental o en els fons voltor, només veu els immigrants “pobres” que venen aquí a treballar. Si són rics, com els veneçolans del barri de Salamanca de Madrid, són ben acollits.
No podem oblidar que el problema de l’habitatge es diu especulació financera, per tenir la consideració de valor mercantil en lloc de ben social, i això atreu els especuladors/inversors. El 2012 hi havia a Espanya uns 3,4 milions d’habitatges buits fruit de la bombolla immobiliària i de la crisi bancària del 2008, que el PP va acabar lliurant a preu de saldo, des de la Sareb, als fons d’inversió (voltor), Blackstone, Cerberus i KKR, gastant en el seu sanejament amb diners públics uns 85.000 milions d’euros. Que encara no s’hagi donat una solució definitiva al control dels preus de l’habitatge només té una explicació, el govern de coalició no ha volgut actuar contra els especuladors.
D’altra banda, tenim 3.804.191 ciutadans estrangers de la UE residents a Espanya. En total, hi ha uns 7 milions d’estrangers a tot Espanya. Hi ha dues zones amb una concentració més elevada, Balears, amb més de 242.000 residents forans (21,6% de la població), i Canàries, amb una població estrangera de 529.739 persones, la qual cosa representa el 23,45% de la població total. Aquests com cal catalogar-los?
El problema important per als “pobrefascistas” són els que venen a treballar aquí. Al voltant del 26% dels treballadors afiliats a la Seguretat Social en el sector agrícola espanyol són estrangers, amb més de 258.000 persones registrades el juny del 2025. L’agricultura és el segon sector econòmic amb percentatge més elevat de mà d’obra forana, i la majoria (uns 203.000) són de països no comunitaris. A aquests cal sumar-li gran part dels 500.000 que ara es volen legalitzar.
El problema que ens avergonyeix més als que som “humans” és que on hi ha més necessitat d’aquesta mà d’obra com és a la zona del Camp de Dalías d’Almeria o l’horta de Múrcia és on més racisme, més explotació esclavista, i treballadors sense papers hi ha, però també és on més racistes del lloc hi ha. Aquesta és la trista realitat. El Ejido, un municipi de 57.000 persones, ha estat el municipi on el partit feixista Vox té millors resultats. Aquesta xacra se sustenta sobre consignes falses, i s’atribueixen a aquesta part de la població els problemes de convivència que es produeixen, i sobretot atribuir els delictes més execrables.
Vox avança per Espanya, consolidant la seva estratègia destructora, ho fan amb una supèrbia insultant, quan són l’expressió més lacai dels serfs dels poderosos, però amb la complicitat del PP, que ha decidit ser el seu avalador polític davant el seu programa feixista. Ara toca anar desmuntant els arguments d’aquests feixistes, i dels quals els donen cobertura i poder, a costa d’un suport per governar en ajuntaments i comunitats autònomes. Veure María Guardiola (Extremadura), Jorge Azcón (Aragó), Marga Prohens Rigo (Balears), Fernando López Miras (Múrcia), Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó) i Juan Francisco Pérez Llorca (País Valencià) pactant amb Vox la destrucció de l’estat del benestar i la defenestració dels drets conquistats.
La Constitució espanyola és, possiblement, la constitució democràtica més manipulada i més tergiversada en la seva interpretació dels drets i deures de l’Estat i dels ciutadans. L’ús de les forces polítiques majoritàries del contingut d’ella és sorprenent veure com aquells que a la “fallida transició” la van menysprear i l’han menystingut i manipulat, ara s’erigeixen en defensors acèrrims d’ella.
Ara es treuen de la màniga els de Vox un nou concepte que van inventar els feixistes francesos fa quaranta anys, “prioritat nacional”, per allò que segons quines paraules s’utilitzin, sembla que el racisme queda més descafeïnat. Els feixistes espanyols, seguint la tradició de quaranta anys d’endarreriment respecte a França, ho proven amb aquest concepte que està més gastat que les sandàlies de Jesucrist. Però algú diu, amb veu forta i convincent, rossa de pèl laci, i oratòria de mercat ambulant setmanal, de nom María Guardiola, que ells “defensaran la legalitat dels seus acords amb Vox, perquè es tracta d’’arrelament’, el factor determinant per tenir drets sent estranger”. Segons el diccionari, l’arrelament “és la fixació o vincles forts (socials, laborals, familiars) d’una persona a un lloc. En l’àmbit migratori, és una via per obtenir residència legal per circumstàncies excepcionals”. Aquest significat és difícil de quantificar, perquè la seva definició és intrínsecament subjectiva i permet una línia vermella per a ús dels racistes.
La percepció dels ciutadans des de l’exterior de les institucions és que el PP no té programa polític, deducció estimada en els continguts defensats pel PP als plenaris del Congrés dels Diputats. ETA és EH-Bildu, i els delinqüents dels independentistes dels catalans, així com la corrupció del PSOE, aquests són cada dia els arguments del programa polític del PP que fan públics. La corrupció del rei, que es quantifica en uns 4.000 milions d’euros, i la corrupció del PP, que ascendeix a 125.000 milions d’euros, ni nomenar-les. El PSOE, per desgràcia, també ha format part d’aquesta xacra amb un import de 85.000 milions d’euros el valor robat a les arques públiques.
En l’actualitat, hi ha 1.816.835 espanyols establerts a l’estranger, distribuïts de forma gairebé equivalent per gèneres (51,1% dones i 48,9% homes), però molt desigualment per continents: el 63,4% a Amèrica, el 35,9% a Europa i el 5,1% a la resta del món. Encara continuem sent un país d’emigrants que, per cert, també van viure aquest racisme pudent en alguns llocs.
Els plans educatius de la democràcia ens han portat aquests resultats. Aquesta obstinació permanent de la dreta d’eliminar les assignatures que enriqueixen els valors humans i l’amnèsia soferta per la desmemòria històrica ens porten a patir aquestes xacres del pensament que ens tornen a situar en el terreny que sobrevisqui el més fort. Hem assumit que ha d’haver-hi un índex de pobresa a les nostres societats, mirem el pobre amb indiferència i altres amb menyspreu.
La inhumanitat dels humans està en retrocés en l’evolució del pensament col·lectiu, és una altra forma de covardia i de pèrdua de consciència de classe, el covard (Vox) mai s’enfrontarà al poderós, té molt clar qui és el que decideix, només cal veure Santiago Abascal quan té davant Orbán, Milei o Trump, els seus ulls brillen d’emoció i servilisme. La dignitat col·lectiva l’han abandonat molts, però la meva generació segueix aquí al peu del canó. Ho vam demostrar cada dilluns quan els pensionistes es concentraven cada dilluns davant dels ajuntaments de tot Espanya, i som la generació que va néixer, va créixer i va educar en un règim feixista, per això som antifeixistes.