ES reaccions a la situació tan crítica que ha provocat el coronavirus són ben variades. Per una banda hi ha els nombrosos moviments col·lectius impulsats per mantenir la moral alta i sentir-nos menys sols. Sortir cada dia a les vuit del vespre a aplaudir els treballadors i treballadores que mantenen els serveis essencials en peu és un gest que fem de gust perquè el necessitem. Perquè mentre estem aplaudint tenim un mínim contacte amb els nostres veïns i veïnes i sabem, en aquell moment, que no estem sols. També ens animen i ens fan riure els vídeos, memes i altres tonteries que ens enviem a través de les xarxes. Què seria de nosaltres sense la imaginació i l'humor de totes aquelles persones que aquests dies s'espremen el cervell per arrencar-nos un somriure? No podem tampoc oblidar-nos de tots aquells i aquelles que s'han organitzat per ajudar els qui poden quedar més desvalguts. Persones que de manera individual o en grup busquen com cobrir les necessitats dels veïns o veïnes de més edat que estan sols a casa seva. Tots hem vist el vídeo de la senyora que fa anys a qui deixen un pastisset amb una espelma a la porta i, quan el recull, el veïnat li canta feliç aniversari des dels seus balcons. La solidaritat no falla. Confiem que el sistema tampoc.
En aquests moments d'incertesa les administracions públiques s'han hagut de reorganitzar per atendre les noves necessitats i frenar aquesta pandèmia. Al capdavant de les administracions, governs de tots els colors estan prenent decisions fins fa ben poc del tot impensables.
Ens adonem ara de la importància d'allò públic: la gestió i la presa de decisions. I en cada un dels gestos que fan els nostres representants polítics i els experts i tècnics busquem recobrar l'esperança. Perquè estem enfadats, neguitosos, veiem perillar la mínima estabilitat que havíem aconseguit, un creixement que encara no notàvem desapareix ara davant dels nostres nassos. Per això esperem que els representants polítics i els tècnics i experts ens tranquil·litzin, ens diguin que tot serà més lleu del que podem esperar... I no ens ho diuen.
Traiem conclusions de les seves paraules, de la informació transmesa i de la informació callada. Personatges com l'alcalde de Madrid, que d'entrada ens semblava un titella, han millorat molt en valoració i reconeixement. També l'Urkullu es manté en els nivells més alts de popularitat. Per què uns sí i els altres no? Potser alguna cosa hi té a veure el fet que tant un com l'altre han dit veritats i han assumit decisions, encara que no les compartissin. Ho han fet per responsabilitat i sense entrar en disputes polítiques, ara. Ja hi haurà temps per a això. S'han centrat en el que més ens preocupa ara mateix. En el que és urgent.
Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, també s'ha erigit com algú que inspira confiança, tot i que tots plegats ens passem el dia opinant sobre cada una de les decisions adoptades. Amb el seu posat serè i amb explicacions molt clares, Simón es fa escoltar i respectar. Se sap responsable tècnic d'una institució que en aquests moments ha de respondre.
Altres, en canvi, no han assumit que diguin el que diguin i facin el que facin han perdut tota credibilitat per mèrits propis. Parlo del rei, evidentment, que amb les males arts de tota la família s'ha guanyat el descrèdit personal i el de la institució que representa. Per més que vulguin transmetre missatges de concòrdia, alguna cosa s'ha trencat entre la societat espanyola i ells.
Més enllà del rei, que no mereix tampoc més comentari, altres representants polítics han optat per accions i missatges paternalistes molt propers al populisme. A mi, no em van. Veurem si el temps els dóna la raó, però ara per ara tinc la sensació que no necessitem paternalisme sinó solucions.
Fa massa temps que barregem funcions. Tenim polítics que volen ser tècnics i tècnics que exerceixen de portaveus d'institucions, sense tenir suficient autoritat. Veia l'altre dia a les xarxes una representant política del nostre entorn fent veure que estava dibuixant les noves rutes dels autobusos de la ciutat, des de casa seva. Li agraeixo l'esforç, però com a ciutadana em quedaria més tranquil·la si aquestes noves rutes les fessin els experts, els que hi entenen. Això sí, la decisió d'assumir els costos que signifiquin aquests canvis i escollir entre diferents opcions l'haurà de prendre la representant política responsable d'aquella àrea, des de casa seva o des del despatx de l'Ajuntament.
Estem en crisi, en una crisi sense precedents. No ens podem permetre ara missatges de cara a l'aparador, mentides ni despropòsits. És moment d'actuar amb serenor i responsabilitat, de no ocupar interessadament l'espai públic i deixar que els qui hi entenen facin la seva feina. Ara toca.
Ara a portada