Aggiornamento

EUS ací un mot italià, popularitzat fa gairebé 60 anys, en motiu del Concili Vaticà II. L´equivalència ve a ésser una mena d´actualització, de posta al dia. Que ningú no faci el viu bo i tibant del català "ajornar" (posposar). No fotem cagarel·la! No hi té res a veure. Altrament, l´esquema nuclear de la meva columna se n´aniria en orris.

La sotragada, tsunami, paralització del món derivada del COVID19 exigeix afinar el llapis de la imaginació. Amb coratge i sense cap mena de por. Prenent decisions dràstiques importants. Que no ens tremoli el pols. I no tan sols a nivell col·lectiu o de país. Alhora dins l´esfera íntimament personal. Aquell "before & after" (un abans i un després) que propugnava fa pocs dies ara va de bo.

"Cada dia surt el sol. Tot recomença. La fosca de la nit amb força hem de vèncer. Tots volem un món millor. On hi brilli la claror. Res no ens pot fer por". A hores d´ara, sense més dilació, pren plena vigència aquesta cançó que taral·lejaven els menuts. Cal arremangar-se de valent. Clavar colzes. Trencar esquemes. Ésser coratjós€ Perquè el que passa no és un parèntesi, sinó una "tabula rasa". Entenc que venim obligats a "arrasar" metafòricament totes les cadenes i lligams que ens impedien viure en plenitud i amb fondària.

La "festa" s´ha acabat. El paradigma fals que tot ho ancorava en el poder del diner i la riquesa s´ha d´endarrerir a posicions de cua. Cal valorar aquell conjunt de valors, esquemes i criteris que donen sentit a la vida en majúscules. Omplenant el nostre temps amb or€ que no pas vivint "a les musaranyes". Idiotitzats.

Així és com vull interpretar el nucli i perspectiva de l´aggiornamento. Com a canvi radical. Prenent passatges d´una altra cançó, aquesta d´en Jaume Sisa, "passeu, passeu ! De les tristors en farem fum. Ara, ja no falta ningú. O, potser sí, tan sols hi faltes tu€ Hi ha lloc per tots€ El temps no compta, ni l´espai. Qualsevol nit pot sortir el sol".

Som al bell mig d´una Setmana Santa peculiar i singular. No havent-hi hagut la terrorífica "sacsejada" d´aquest virus, la immensa majoria de mortals hauria fugit a escampar la boira. Cap a les "segones residències". Com que, tanmateix, ens toca restar a casa confinats, disposem de tot el temps del món per a meditar-hi. Em fareu cas ?