AVUI publiquem un reportatge sobre com MútuaTerrassa s'ha organitzat enfront de la pandèmia del coronavirus. Es tracta d'un document que entenem històric, personalitzat en Mútua, testimoniatge de com els serveis sanitaris terrassencs s'han bolcat en l'assistència de malalts, com es van reorganitzar els recursos humans i la distribució d'espais per donar resposta a una crisi sanitària mai coneguda a la ciutat més enllà de l'epidèmia de grip de començaments del segle XX. S'han viscut situacions complicades a Terrassa i a Catalunya després de la Guerra Civil, com el tifus dels anys quaranta o el còlera dels setanta, però les dimensions de la Covid-19 superen en molt la repercussió sanitària i sobretot social i econòmica d'aquells episodis.
El que reflectim al nostre reportatge d'avui és un exemple més de com els centres hospitalaris, també l'Hospital de Terrassa, gestionat pel Consorci Sanitari, han fet front a la crisi, amb jornades interminables, amb una pressió moltes vegades insuportable en un escenari del qual difícilment es pot prendre distància. Els professionals de la salut s'han guanyat l'admiració i l'estima d'una societat confinada, preocupada i també disciplinada. Però no oblidem, a dintre dels hospitals, zeladors i personal de neteja, de seguretat i també d'administració i, a fora, cossos policials, protecció civil, bombers, gestió de residus, empleats de farmàcies, de supermercats i botigues d'alimentació, comerciants dels mercats, funcionaris municipals, etcètera. I la gent que s'ha bolcat a fer mascaretes, a improvisar equips de protecció individual amb material de tota mena o amb impressores 3-D particulars. També empreses que han condicionat la seva capacitat productiva a les necessitats que ha generat la pandèmia, anant moltes vegades més enllà d'on han arribat i estan arribant les administracions, la majoria de vegades sense més ànim que ser solidaris. Accions i actituds que es converteixen en actes de reafirmació social.
Dit això, voldríem cridar l'atenció del lector sobre la fotografia de la portada d'avui. És la imatge que descriu per si mateixa el que és la Covid-19 i com s'està lluitant contra ella. És la malaltia de la solitud, de la mort callada. La butaca de l'esquerra, la que queda a la contraportada, és d'una eloqüència colpidora. I segurament per l'efecte de la solitud, és també la malaltia de la tendresa. Només hem de mirar l'actitud de la persona que està atenent el malalt. El nostre reconeixement a totes les persones que a qualsevol àmbit ens ajuden i ens fan més fàcil conviure durant aquests dies amb una situació amb què ningú comptava i, de la qual, sens dubte, ens en sortirem.